La considerada primera imatge seriosa d'ovnis la va publicar el TeenAge Times de Dublín el 25 de març del 1950. La notícia afirmava que aquests objectes misteriosos eren plats voladors i no se'n coneixia l'origen ni la finalitat.
Caçadors d'ovnis: hi ha vida més enllà de la Terra?
Aquests són alguns dels documents gràfics que investigadors i científics han explorat per provar o desmentir l'existència d’objectes voladors no identificats

Anys d'imatges de plats voladors, llums desconegudes, imatges del Pentàgon i fins i tot l'autòpsia d'un suposat alienígena. El debat sobre els anomenats objectes voladors no identificats, més coneguts com a ovnis, porta dècades damunt la taula, i recentment ha tornat a tenir protagonisme després que un exmilitar nord-americà declarés a finals de juliol que el govern del país amaga “restes no humanes”. En la compareixença davant del Congrés dels Estats Units, l'oficial David Grusch va parlar d'un programa secret que situaria el govern nord-americà en una "guerra freda públicament desconeguda", amb nacions adversàries per aconseguir el control de la tecnologia que utilitzarien les suposades aeronaus alienígenes per així "obtenir avantatges asimètrics de defensa nacional". Una "cursa armamentística" que, segons Grusch, la Casa Blanca hauria mantingut en silenci durant vuit dècades i hauria "amagat il·legalment" l'existència d'aquesta iniciativa. Un fet que el Pentàgon ha negat.
D'altra banda, l'agència aeroespacial nord-americana, la NASA, ha creat un grup de treball independent multidisciplinari per estudiar a fons aquests fenòmens. A l'espera de l'informe definitiu, han assegurat que les dades són "fragmentàries i de poca qualitat", sobretot les més antigues. Les principals fonts d'informació visual sobre els albiraments són fotografies fetes des de telèfons mòbils o càmeres de poca qualitat, així com imatges captades per dispositius militars que freqüenten l'espai aeri. I cap d'aquests materials obtinguts conté dades contundents sobre les quals indagar. Així ho constaten els científics a l'informe que van avançar durant una conferència de premsa organitzada al mes de juny amb l’objectiu de "garantir" la seva transparència informativa.
El Projecte Llibre Blau
Algunes d'aquestes imatges i els albiraments més coneguts d'ovnis estan documentats al Projecte Llibre Blau, un encàrrec que el govern dels Estats Units va fer a l'exèrcit de l'aire per investigar els informes d'ovnis entre els anys 1948 i el 1969 per mesurar un hipotètic risc per a la seguretat. Dels 12.618 albiraments informats i que formen part de l'informe, 701 romanen sense identificar. Al final, el projecte va concloure que no hi havia indicació d'amenaça per a la seguretat nacional i que les observacions d'ovnis es devien a una barreja de quatre factors: la histèria de les masses, la creació de falsificacions per aconseguir publicitat als mitjans de comunicació, les psicopatologies dels individus i la confusió amb objectes quotidians com globus o avions. Aquests són alguns dels documents gràfics de mitjans de comunicació i del Departament de Defensa dels Estats Units que investigadors i científics han explorat a la recerca de proves per esbrinar si hi ha vida més enllà de la Terra.
La que és considerada fins ara com la millor fotografia d'un ovni de la història va ser descoberta per l'acadèmic i periodista David Clarke.
La foto va ser presa al voltant de les 21.00 hores del 4 d'agost del 1990 per dos excursionistes en un vessant a prop de Calvine, a uns 56 km al nord-oest de Perth, a Escòcia, i s'hi pot veure un enorme objecte amb forma de diamant.
Els testimonis van lliurar les imatges i el seu testimoni al diari Daily Record d'Escòcia, que les va passar al Ministeri de Defensa britànic. No es va publicar mai i les fotos van desaparèixer. I així va començar el mite de la fotografia de Calvine.
Clarke, que ha treballat com a curador per al projecte d'arxius ovni del ministeri de Defensa als Arxius Nacionals, a càrrec de la Sheffield Hallam University, va rastrejar la foto –de Craig Lindsay– fins a aconseguir fer-la pública l'any 2022.
El 10 de juliol del 1947 una nau desconeguda es va estavellar a la zona desèrtica de Roswell, a Nou Mèxic (EUA). El portaveu de la base, Walter Haut, va comunicar a la premsa que l'exèrcit havia capturat un plat volador. Els mitjans de comunicació van reproduir la notícia, amb fotos i testimonis. Al cap de pocs dies des de la Força Aèria van informar que es tractava d'un avançat globus atmosfèric.
Roswell va estar oblidat uns anys, fins que el 1995 –en plena Guerra Freda– va aparèixer una suposada filmació de l'autòpsia d'un alienígena de Roswell. Es va dir que provenia de l'Àrea 51, una instal·lació secreta del Departament de Defensa dels Estats Units situada a un lloc secret, al mig del desert.
Amb els anys han aparegut teories, s'han escrit llibres, i s'han fet pel·lícules i sèries de televisió. També va aparèixer un home, Spyros Melaris, que afirma ser el director del fake.
Roswell, la població de 50.000 habitants de Nou Mèxic, s'ha convertit en visita obligada per als amants de les teories de la conspiració al voltant del fenomen ovni.
Jesse Marcel, oficial d'intel·ligència en cap, que inicialment va investigar i va recuperar algunes de les deixalles del lloc de l'ovni de Roswell, posant amb les restes. A mitjans del 1947, un globus de la Força Aèria dels Estats Units es va estavellar en un ranxo prop de Roswell, Nou Mèxic. Després d'un gran interès inicial pel "disc volador" estavellat, l'exèrcit nord-americà va declarar que només era un globus meteorològic convencional.
Orlando Gallegos, conductor d'un camió, va afirmar davant la policia i els mitjans de comunicació del poble de La Madera, a Nou Mèxic, Estats Units, que havia presenciat un aterratge d'una nau envoltada en flames. De la notícia se'n van fer ressò els mitjans locals. A la fotografia, de l'arxiu del Denver Post, es pot veure el lloc del suposat aterratge, situat entre Cala Vallecitos i La Madera.
Jerome Clarke Hunsaker (26 d'agost de 1886 - 10 de setembre de 1984) va ser un aviador i enginyer mecànic nord-americà, membre de l'MJ-12, nom en clau d'un comitè secret de científics, militars i funcionaris del govern, format el 1947 per una ordre executiva del president dels Estats Units, Harry S. Truman, amb l'objectiu de demostrar l'existència d'ovnis i aconseguir la recuperació i la investigació de naus alienígenes.
Una imatge de vídeo –presa des d'un avió de l'exèrcit– d'un fenomen aeri no identificat, feta pública pel Departament de Defensa dels Estats Units, davant el Congrés dels Estats Units, on funcionaris del Pentàgon van declarar l'any 2022, mostrant imatges prèviament classificades.
Una imatge de l'any 1976, part de la col·lecció de l'ufòleg Eduard Billy Meier. L'any 1975 Meier havia fundat la FIGU, una organització sense ànim de lucre en què al manifest fundacional es defineixen com a investigadors lliures d'interessos per a la ciència de la frontera, les ciències espirituals i els estudis ovni.
Nathan Twining, general de la Força Aèria dels Estats Units, va ser membre nomenat per una ordre executiva del president dels Estats Units Harry S. Truman per intentar contactar i recuperar naus espacials alienígenes.
Donald Howard Menzel (1901-1976), astrònom teòric i astrofísic nord-americà. Va descobrir les propietats físiques de la cromosfera solar, la química de les estrelles, l'atmosfera de Mart i la naturalesa de les nebuloses gasoses. Va ser membre nomenat de l'MJ-12.
L'ufòleg britànic John Mooner actualment és l'investigador en cap de World Ufo Photos, una web que investiga fotos d'albiraments ovni de tot el món. Mooner també afirma que fa uns anys es va enfrontar a un alienígena per no ser abduït i com a prova presenta una imatge de Google Earth del moment.
Prototip secret de l'exèrcit nord-americà per crear una alternativa d'estil ovni a l'helicòpter, tal com es mostra en aquesta imatge. El projecte, desenvolupat en plena Guerra Freda per les forces armades nord-americanes, buscava una innovació militar. Es van realitzar uns vols de prova entre l'1 de juny i el 14 de juny del 1960. La nau, anomenada Avroca, es pot veure flotant amb un pilot als controls.