“Perdona. No em posis aquesta carn perquè hi has tossit a sobre”, diu la dona amb naturalitat, sense semblar enfadada. Els que esperem el torn quedem garratibats tot i el bon to amb què ha expressat la seva petició. Admeto que quan he vist el noi estossegar sobre els bistecs –jo també m’hi he fixat, sí– he pensat que encara sort que aquella carn no era per a mi. El noi es justifica: “Perdona. És que estic una mica constipat. Fa tant fred aquests dies aquí al mercat...” I la senyora li respon amb to comprensiu: “Sí, tens raó. Però aleshores potser convindria que et posessis mascareta per treballar”. “Què faig?”, li diu el noi mirant-se la carn. “No, no. No me la posis. No em cal res més. Em pots cobrar la resta”.

L’escena fa que algunes de les persones que esperem davant la parada notem una certa tensió i intercanviem mirades. És possible que la majoria no haguéssim actuat de la mateixa manera perquè no hauríem gosat mostrar la nostra insatisfacció. La senyora no sembla pas amoïnada. Paga, agafa la bossa i s’acomiada “fins divendres que ve”. La mestressa li xiuxiueja alguna cosa a l’orella al noi i aparta la carn del taulell. Després ell es renta les mans, obre un armariet i es posa una mascareta nova de trinca per continuar despatxant. Després de la tensió, la calma. Tots obtindrem un servei més higiènic gràcies al comentari de la senyora que ja ha marxat.

¿Li dius a la noia del tren que posa els peus al seient de davant que faci el favor de retirar-los? ¿Li dius a l’home que s’asseu eixarrancat al seient dels ferrocarrils, ocupant l’espai que pertoca als passatgers que té al costat, “Perdona, et faria res ajuntar les cames i viatjar com ho fem la resta perquè així compartim l’espai d’una manera més justa”? Comences a barrinar la manera de comunicar-ho. A comptar fins a deu per trobar el to adequat de veu per no semblar massa agressiva. I, per sort, l’home baixa abans que afrontis la situació.

¿Demanes a la família que tens tres taules més enllà en un restaurant si els faria res abaixar el volum de la tauleta que han donat als seus fills perquè s’entretinguin? “Disculpeu, entenc perfectament que són petits i necessiten distreure’s mentre els porten el menjar, però em sembla que el volum està massa alt...” Altres clients s’avancen fent notar la molèstia gràcies a l’ús de les mirades assassines, el succedani més comú per evitar verbalitzar el problema.

¿Li dius al cambrer que aquell biquini que t’ha portat està fred per dins, que el cor del pa està glaçat i el formatge no s’ha fos? ¿Li comentes al taxista que condueix de manera imprudent? ¿Li dius al passatger del vol transoceànic que s’ha tret les sabates que els peus li fan una pudor insuportable? Quan obren una nova caixa al súper i la gent s'hi llança per ser el primer sense respectar la cua inicial ¿et queixes i exigeixes mantenir l’ordre d’arribada? ¿A quin sector pertanys? ¿Als valents o als que premen ben fort les mandíbules?