/ Il·lustració: DANIDECarolina Noriega entrevista Anna Bertran

Com vas començar a treballar al Polònia?

Un matí de finals de primavera de fa dos anys vaig rebre un e-mail (que mai he sabut ben bé d’on venia ni per què) convidant-me al càsting de La Família Irreal, una coproducció de Dagoll Dagom i Minoria Absoluta. No sabia si presentar-m’hi (perquè era un musical, un mitjà que em feia molt de respecte), però finalment hi vaig anar. I ara sóc aquí, la mar de feliç.

Com et prepares els personatges?

Si són imitacions, mirant vídeos, repetint, buscant tics i exagerant-los, etc. Però després, sigui imitació o no, sempre hi ha alguna cosa que m’ajuda, com muntar un món hipotètic als personatges (gustos, manies, aficions). A l’hora de posar-los en escena, crec que els dóna vida, que surt per algun costat.

Sempre has sigut actriu còmica?

Sempre m’ha agradat la interpretació. Als 6 anys em van apuntar a teatre i m’ha acompanyat fins avui. Això de “còmica” no ho sé. Sí que és un terreny en què em moc còmodament, de manera quasi instintiva, però també m’he sentit bé fent drama. M’agradaria ser una actriu completa, no parar de formar-me i reciclar-me per poder explicar històries que m’interessin i que cregui que poden interessar. Si per fer-ho cal que faci servir les meves eines còmiques o dramàtiques, doncs m’agrada poder-les fer servir indistintament.

Què t’agrada més?

Em resulta més fàcil l’humor, però això no vol dir que m’agradi més. Diria que he escollit aquesta professió, en part, perquè m’agrada investigar, buscar els meus límits i no quedar-me en un terreny conegut.

¿Vas haver de treballar l’accent per venir a Barcelona?

Vaig haver de treballar sobretot l’accent castellà! Vinc de Vilamaniscle, un poble de cent habitants de l’Alt Empordà, i l’havia practicat molt poc.

Quin és el teu racó preferit de Barcelona?

Els miradors. Contemplar la ciutat des de la distància em relaxa profundament.

¿Si no visquessis a Barcelona, on t’agradaria viure?

Ara mateix el meu lloc és aquest i m’encanta. Només trobo a faltar la natura!

El teu lloc favorit al món?

L’Alt Empordà em fascina, les Balears també, el País Basc, Andalusia. No em cal anar gaire lluny, crec que som uns privilegiats.

Com està anant la teva experiència amb els monòlegs?

Per a mi és un terreny absolutament nou. Investigant, descobrint, sorprenent-me i rient molt. Interessant!

Anna Bertran entrevista Carolina Noriega

Actriu? Monologuista? Ballarina? Malabarista? Una mica de tot? ¿Tenies clar des de sempre que volies dedicar-te a això o t’ha arribat per casualitat?

Sempre he volgut dedicar-me al teatre i a escriure. La part bona és que vaig saber-ho des de molt petita. La dolenta és el temps que triguen la família i els professors a prendre’t seriosament.

Humor, monòlegs. ¿Notes diferència de reacció entre el públic català i el castellà? Ens fa riure més o menys el mateix?

El públic català té fama d’intel·ligent. Deu ser per això que els meus monòlegs funcionen tan bé aquí [riu].

Què t’encanta i què et fastigueja d’aquesta professió?

El que m’encanta és fer riure, i el que menys m’agrada és haver de viatjar sola tantes vegades.

Digue’ns alguna cosa que quasi ningú pugui imaginar-se del nostre ofici.

El que molta gent no sap és que quan tenim un dia baix o trist hem de sortir a actuar i dissimular per fer riure. Això de vegades és dur. Altres vegades ajuda.

Dona i comèdia. Avantatges i inconvenients… Quins serien per tu?

Tens un parell d’hores? D’aquest tema se’n podria fer un estudi sociològic. Un avantatge és que una dona pot dir certes coses a l’escenari sense que la titllin de masclista, i un desavantatge és que molta gent té prejudicis a l’hora de veure una dona còmica perquè estan més acostumats a veure homes. Després, quan els fas riure, se n’obliden. El riure té això, que fa oblidar...

Quin paper t’encanta i et veuries perfectament capacitada per fer?

M’encantaria fer un paper en què hagués d’estar envoltada de natura i animals, com la pel·lícula que van fer de la Jane Goodall [ El viatge de la Jane, 2011], la dona que vivia estudiant els ximpanzés. No és per un repte interpretatiu, sinó per poder estar a prop dels ximpanzés. En definitiva, qualsevol paper que tingui a veure amb viatjar a llocs exòtics i veure coses fora del normal. Jo sóc així de senzilla.

Vas sovint al teatre? ¿O ets més de veure cinema o sèries?

M’encanta anar al teatre i les sèries m’agraden molt. Amb la que més he disfrutat últimament és Homeland. D’humor puc recomanar Hope o The middle.

Què et fa gràcia de tu mateixa?

Com en sóc de despistada. De vegades em fa ràbia, però d’altres em fan gràcia les situacions en què em fico sense voler.