El que primer crida l’atenció és la cuina, que destaca al ben mig del pis amb el seu groc lluent però elegant. No és estrany, perquè és a través de la cuina que s’organitza tota la reforma d’aquest pis situat en una finca centenària del barri de Sants de Barcelona.

Només té 52 metres quadrats i, com solia passar en els habitatges d’aquella època, estava subdividit en tres habitacions i disposava només d’una cuina molt petita i una sala menjador a l’entrada sense ventilació natural. L’objectiu de la clienta era poder viure-hi i treballar-hi, i això en un espai tant petit i compartimentat pot resultar claustrofòbic. Explica l’arquitecte Joan G. Cortés que l’objectiu principal del projecte ha sigut guanyar espai eliminant pràcticament els llocs de pas i també aconseguir més claror, de manera que la sala ocupa des de les finestres fins a la porta, cosa que facilita que just a l’entrar ja es gaudeixi de la llum natural.

La decisió principal de la reforma, però, és la de situar el nucli humit, la cuina i el bany, a la part central del pis. Tota la resta hi gira al voltant, però ho fa de manera directa sense espais perduts. L’organització ara és clara i senzilla, amb les estances connectades entre si a través de panells corredors que permeten tenir ventilació creuada i llum però, al mateix temps, permeten aïllar-se quan cal. Ara la cuina presideix una sala allargada i diàfana, i a la part de darrere té un bany complet que dona servei a les dues habitacions, que hi tenen accés directe i es poden connectar a través del bany o de la sala.

Un altre element fonamental per als arquitectes ha sigut situar i dissenyar al detall els espais d’emmagatzematge, fonamentals en un pis tan petit que ha d’estar pensat per funcionar gairebé com si fos un vaixell, amb tot a mà però amagat per evitar que el garbuix de coses pel mig empetiteixi l’espai i hi dificulti la vida. Així, tant els armaris i calaixos de les habitacions com els de les sales o el de la cuina estan pensats i dissenyats a mida per ser útils i es confonen amb la paret per donar sensació de continuïtat i netedat. Tot plegat, a més, amb materials resistents, jugant amb la pedra per al terra i els fogons i laminats en el mobiliari, que faciliten la neteja.

Com un llenç en blanc

La clienta de la reforma tenia clar l’estil que volia, i això, reconeixen els arquitectes, els ha facilitat el disseny interior, que s’ha pensat amb materials clars perquè pogués ser una mena de llenç en blanc. Això s’ha fet, diuen, perquè ja estaven avisats que la intenció era posar-hi un mobiliari de colors vius i també perquè, d’aquesta manera, es guanya sensació d’espai i llum. La part de serveis, però, ha tingut un tractament diferent, ja que, a partir de les indicacions de la propietària, amant d’artistes com David Hockey o la dissenyadora Ida Mahdavi, s’ha mirat de fer una picada d’ullet a aquests estils més pop amb una combinació de colors més lluents que, de fet, són els que donen personalitat al conjunt.

Tanmateix, aquesta part pot ser efímera, i el seu canvi no modificaria el que és més substancial en una reforma que bàsicament ha aconseguit fer que un pis minúscul hagi pogut crear tres espais polivalents que ara es fan servir com a sala menjador, dormitori i estudi però que es poden adaptar als usos que decideixi la propietària segons les seves necessitats, i que a l’estar tots interconnectats creen una aparença d’amplitud més gran de l’habitual en aquest tipus d’habitatges.