La teva ‘foodie’ de capçalera

El guiri, content; el català, més

2 min
La teva ‘foodie’ de capçalera El guiri, content; el català, més

Si fos estrangera i volgués recomanacions per menjar a Barcelona, segur que agrairia tenir aquests quatre locals a la llista. Així doncs, ara que els guiris han tornat, si teniu compromisos -que acostumen a ser un problema-, aquí teniu algunes idees. O encara millor: si no heu estat en algun d’aquests llocs feu el favor d’anar-hi perquè no perdin el seu caràcter i identitat. Aix, sempre navegant entre el turismoempatx (que no la turismofòbia) i les ganes d’ensenyar que Barcelona és preciosa. Ui, em desvio del tema: que comencin 24 hores de endrapar non-stop.

Esmorzar a La Cova Fumada (carrer del Baluard, 56). Una joia de la Barceloneta a qui no li cal ni cartell a la porta. La flaire i la gent a l’entrada esperant per gaudir del festival us portaran fins allà. Al seu Instagram tenen una foto en blanc i negre dels anys 50 i hi posen “Com podeu veure, tot segueix igual”. I sí, tot segueix igual i és d’agrair, perquè no és gens fàcil. Sardines, la seva arxifamosa bomba, esqueixada, bacallà, cap i pota, carxofes... Tot tan ben regat i tan carregat de vida que desperta qualsevol.

Després de passejar i cremar l’esmorzar, el dinar serà a El Xampanyet (carrer de Montcada, 22), una taverna fundada el 1929 amb taules de marbre i unes rajoles que enamoren. El veureu ple, però tingueu paciència i parleu amb el personal, que sempre són molt trempats. Ja veureu com al cap de no gaire us fan un racó. Us prohibeixo que marxeu sense tastar els cigrons. Si aconsegueixo que algú els tasti i en gaudeixi tant com jo, ja em dono per satisfeta. Tenen espàrrecs com troncs, pinxos, truites... Tot és bo. I, sobretot, cal beure amb les seves mítiques copes de xampanyet.

Caldrà seguir caminant, perquè el berenar no serà lleuger, tot i que es menja sense gana. Serà a la Granja La Pallaresa (carrer de Petritxol, 11). Des del 1947 endolçant-nos la vida. Lloc ideal per explicar què és un suís, i per mostrar que a banda de xurros s’hi poden sucar melindros i ensaïmades. És un altre lloc que acostuma a estar pler com un ou però amb un personal tremendament àgil. Si veieu cua a fora no us espanteu, que van per feina i l’espera no sol ser gaire llarga.

I arribem al sopar. Per a això caldrà anar al Poblenou, per gaudir de l’encant de Can Recasens (rambla del Poblenou, 102). Ningú hauria de marxar de Catalunya sense saber què és el fuet i el pa amb tomàquet, i aquí ho resoldrem. Taules d’embotits i formatges, amanides i un fantàstic celler. El local, modernista, és càlid i romàntic. En aquest cas us recomano reservar-hi, perquè ho fan molt bé des del 1906, així que és un lloc de solvència contrastada. Si un cop acabat el sopar el guiri encara és viu, podeu fer un passeig per la rambla del Poblenou, us ho deixo al vostre criteri.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.

stats