Any Català-Roca
Diumenge 19/03/2022

El futur del patrimoni fotogràfic i de la imatge

Manel Guerrero Brullet
4 min
El futur del patrimoni fotogràfic i de la imatge
Dossier El futur del patrimoni fotogràfic i de la imatge

Barcelona i Catalunya viuen un moment d’eclosió de la fotografia, de la imatge. Foto Colectania, al passeig Picasso, amb una important col·lecció i una activitat expositiva de qualitat, dirigida per Pepe Font de Mora, ha celebrat els vint anys d’existència, i La Virreina, amb la direcció audaç i valenta de Valentín Roma, que ha posicionat el Centre de la Imatge, a la Rambla, com un dels espais més creatius i de referència internacional, marcaven darrerament el ritme de la programació fotogràfica de la ciutat. L’obertura el 2020 a Barcelona per la Fundació Mapfre del nou centre KBr, dedicat a la fotografia, on ara es poden visitar dues esplèndides exposicions dedicades a Lee Friedlander i a Adolf Mas, ha afegit rigor i dimensió internacional a la situació de la fotografia a la ciutat. Si hi afegim les activitats de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona; l’aparició del nou centre FotoNostrum, al carrer Diputació; la programació habitual de molts museus i galeries on s’acostuma a exposar fotografia, i la consolidació al territori de festivals com Panorama, Revela’t o la Biennal Xavier Miserachs, podem confirmar que des del sector privat i des de l’espai públic hi ha un nou interès i una aposta per la fotografia i la imatge contemporània.

joves passejant a Madrid (1953)

Ara bé, què podem dir des del punt de vista del patrimoni fotogràfic i de la presència de la fotografia catalana en els museus públics? Han passat més de 180 anys des que es va fer la primera fotografia a Catalunya i a Espanya. Va ser un daguerreotip fet a Barcelona per Ramon Alabern i Moles, una vista de la Llotja i la Casa Xifré des de l’actual Pla de Palau. Des d’aleshores, la fotografia ha viscut a Catalunya un desenvolupament extraordinari que ha tingut moments de gran efervescència: als anys vint i trenta del segle XX, amb referents de modernitat i avantguarda; als anys cinquanta i seixanta, amb una nova generació, més realista i alhora deutora de la modernitat, que dona pas a l’eclosió als anys setanta d’una nova generació, més crítica a la fi del franquisme i propera al periodisme, i encara la d’un grup extens de fotògrafs que revisen la tradició de la modernitat des d’un llenguatge propi més singular. Posteriorment, a la fi del segle XX i a principis del segle XXI, amb la revolució digital, tot un conjunt de noms conformen un panorama ric i divers en la fotografia catalana contemporània.

L’any 2000, el MNAC va presentar l’exposició Introducció a la història de la fotografia a Catalunya, que es va acompanyar amb un catàleg de més de tres-centes pàgines amb textos d’especialistes com Juan Naranjo, Joan Fontcuberta, Pere Formiguera, Laura Terré Alonso i David Balsells. La mostra, a cura de David Balsells, ha estat l’esforç més important i ambiciós fins ara de presentar un recorregut per la fotografia a Catalunya, des dels seus inicis, l’any 1839, fins a l’any 2000. El fet és que si alguna persona vol conèixer la història de la fotografia a Catalunya fins als nostres dies o la creació fotogràfica contemporània catalana, l’únic lloc on trobarà un nombre important d’obres i d’autors de referència és al Museu Palau Solterra, a Torroella de Montgrí, on s’exposa regularment una selecció del fons fotogràfic de la Fundació Vila Casas, i on hi ha una programació regular d’exposicions d’autors rellevants com la que encara es pot veure de Jean Marie del Moral.

El Pla Nacional de Fotografia

El 30 de desembre del 2014 el govern de Catalunya va aprovar el Pla Nacional de Fotografia. El pla tenia els objectius principals següents. a) La protecció i descripció del patrimoni fotogràfic, amb el registre d’arxius fotogràfics, el cens d’arxius i l’inventari de fons i col·leccions. b) Ampliar la Col·lecció Nacional de Fotografia Històrica i Contemporània. c) Crear un portal digital de fotografia per divulgar i difondre el patrimoni fotogràfic històric i contemporani de Catalunya. d) Crear el Fons Nacional de Fotografia. e) Identificar els centres de restauració i preservació, i alhora crear programes de formació de tècnics i professionals en la preservació i gestió del patrimoni fotogràfic. f) Desplegar polítiques de gestió de fons, mitjançant l’establiment de criteris de promoció de dipòsits, donacions i adquisicions. g) Impulsar la incorporació de la fotografia als programes universitaris i de professionals especialitzats. h) Incorporar la fotografia al relat del Museu Nacional d’Art de Catalunya. i) Impulsar la creació del Centre Nacional de Fotografia.

Publicitat (Barcelona, 1954).

S’ha avançat en molts camps, l’Arxiu Nacional de Catalunya compta amb importants arxius i llegats fotogràfics, el MNAC ha incorporat la fotografia al seu discurs, la política pública d’adquisicions de fotografia ha tingut un pressupost de més d’un milió d’euros des del 2017. Ara bé, manca una política pública ambiciosa en el camp de la fotografia, un espai de referència on es pugui mostrar i estudiar aquest ric i extens patrimoni i on es puguin coordinar totes les iniciatives públiques de suport a la fotografia i la imatge. Recordo que davant el silenci administratiu de les institucions del Principat, Toni Catany va decidir portar el seu magnífic arxiu fotogràfic a Mallorca, on ben aviat s’obrirà a Llucmajor el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany. L’any passat, tot visitant la seva gran exposició a Vic, Manel Esclusa em confessava que no sabia on cedir el seu arxiu personal. Certament, la creació del Centre Nacional de Fotografia hauria de ser un dels projectes culturals prioritaris del govern Aragonès i de la consellera Garriga, per tal de “cobrir un buit en el sistema museístic català i donar resposta a una llarguíssima demanda tant del sector com del públic” i “posar en relleu una de les nostres grans tradicions culturals”, tal com afirma el Pla Nacional de Fotografia. Si l’Any Francesc Català-Roca serveix per donar a conèixer i estudiar la seva obra, garantir la permanència de l’Arxiu Francesc Català-Roca -ara cedit temporalment a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya- i avançar en la creació del Centre Nacional de Fotografia, certament haurà valgut molt la pena. Sens dubte, l’Arxiu Francesc Català-Roca hauria d’esdevenir pedra angular del nou Centre Nacional de la Fotografia i de la Imatge.

Dossier El futur del patrimoni fotogràfic i de la imatge
Vés a l’ÍNDEX
stats