La reforma d’una casa vella de poble s’ha afrontat sense lligar-se a idees prèvies ni capficar-se en condicionants estètics. L’equip de BUC Arquitectura ha jugat en camp propi amb aquest projecte, la qual cosa no li resta dificultats. La casa a reformar, Cas Mut, és a Campos, al mateix poble del migjorn mallorquí on BUC Arquitectura té el seu estudi. Respon a una tipologia que els és absolutament coneguda, propera i ben estimada. A més, Cas Mut és ara la casa per a la jove família de Ramon Juan, l’arquitecte fundador i director de BUC. I, com passa sovint, l’habitatge que es fa un arquitecte per a ell mateix -i així ens ho confirma el campaner- sol esdevenir “un banc de proves, també el lloc on mostrar una altra manera de fer”.

En aquest cas, per a la rehabilitació d’aquesta casa entre mitgeres, el criteri que Ramon Juan ha fet prevaldre és el de “donar continuïtat al que ja hi havia i que, en comptes d’imposar-nos-hi, sigui la mateixa casa la que ens vagi demanant allò que necessita i ens vagi descobrint les possibilitats que té. Volíem que l’herència del lloc fos el fil conductor del projecte”, afirma l’arquitecte. Totes les intervencions, així com l’elecció de materials i les decisions sobre unes textures que són ben presents a la casa, van dibuixant de manera força expressiva la línia del temps, del passat al present, i també la projecció cap al futur, que es vol deixar com més obert i flexible millor perquè la casa hi respongui, desconegut com és sempre.

Com unpatchwork que cus les distintes èpoques per les quals ha passat Cas Mut i els treballs diversos de cadascuna d’elles, es deixen nus, sense pell, els elements antics -els murs de marès o el terra de la vella païssa a les golfes, els llenyams del forjat que ha desaparegut en part travessant verticalment l’edifici o, entre d’altres, l’arc també despullat que separa la cuina del corral, el pati del darrere. Alhora, en contrast, però també en convivència, el blanc ofereix testimoni de les superfícies que han estat manipulades o que han crescut durant la reforma actual.

Els llocs manllevats, de segona mà, per a l’arquitecte i propietari de Cas Mut, tenen un interès especial “perquè conten més d’una història”. Ramon Juan subratlla que creu en una arquitectura sostenible que, en el seu cas, “significa sobretot que sigui útil, lògica, coherent i simplificada”. Tot seguit pronuncia les idees clau que han guiat la sostenibilitat en la transformació -si és que es pot parlar de transformació- de Cas Mut: “Es tracta de pensar molt i fer poc”, resumeix l’arquitecte.

Ja de seguida, i donat que ell i la seva família n’han de ser els habitants, va concebre la casa com un projecte sempre en construcció, prou acabat per no viure entre obres i canvis continus, però alhora prou inacabat i indefinit perquè fos capaç de canviar com canvien els seus habitants -el fill creix, augmenta la família, s’estableixen altres necessitats d’espais, etc.- i la casa s’ha d’anar adaptant al moment que li toca viure. De fet, segons afirma Ramon Juan: “Quan intervenim a l’arquitectura popular els espais solen ser molt rígids. Bàsicament es tracta d’alliberar-los i transformar-los perquè s’adaptin a les noves necessitats. Així que intentàrem fer el mínim per obrir el màxim d’opcions”.

De dalt a baix, els aiguavessos

A les cases de poble, la inclinació de les teulades ha marcat tradicionalment la distribució interior de l’habitatge, dels distints pisos. A Cas Mut s’ha respectat de manera molt notable la successió dels espais, encara que l’entrada de la casa -un lloc que solia destinar-se a les visites i que avui té molt poc sentit- es fa servir per allotjar el bany de la planta baixa i tenir-hi la portassa que, com a accés, recupera la familiaritat d’entrar per aquest espai de la casa. Així, s’ha pogut alliberar l’espai del segon aiguavés, que és el que esdevé el lloc on la família passa més hores. La cuina és l’espai per compartir, per estar a la vora de la foganya, però també per compartir estovalles, beures i jocs de taula. La cuina de Cas Mut és un lloc ple d’encant, en el qual es veu més bé la història de la casa i la voluntat que l’actualitat segueixi traspuant el mateix esperit de sempre. És, a més, un espai que dona pas al corral amb un arc i unes vidrieres que, obertes de pinta en ample, dupliquen el menjador a l’exterior, això a una zona on bona part de l’any els àpats es poden fer fora. Una de les tasques, segons reconeix Ramon Juan, ha estat la recuperació del corral (que és com es diu a la comarca el pati posterior de la casa). Seguint el criteri d’eliminar més que no afegir, avui al corral hi ha lloc per a un petit safareig.

Al primer pis, els dos aiguavessos estan pràcticament units en una estança amb dos usos diferenciats: en una banda, el gran dormitori, i a l’altra una petita zona d’estar dona accés a l’altell, a un nivell més alt. “L’allà dalt d’aquesta casa va ser l’espai que més em va impressionar la primera vegada que el vaig veure. L’únic que volia era que després de la nostra intervenció mantingués la mateixa essència”, confessa l’arquitecte. I aquell espai que antigament era per a usos agraris és avui habitable però amb aspecte inacabat, com l’esperit de la casa.