UNA CABRA JUGA AMB UNA CRIA DE RINOCERONT. Un porc s’arrauleix al costat d’un gat domèstic. Una colobra es porta bé amb un hàmster nan al qual, en principi, havia de devorar per dinar. Hi ha poques coses tan fiables per fer volar la imaginació del públic com les interaccions amistoses entre espècies diferents. Un fenomen que no passa per alt al grup cerveser Anheuser-Busch, que durant la recent celebració de la Super Bowl de futbol americà va presentar la seqüela d’un anunci de Budweiser que el 2014 va assolir una gran popularitat. L’espai publicitari mostrava l’amistat entre un cavall de raça Clydesdale i un cadell de gos labrador ros, que ha acumulat més de 55 milions de visites a YouTube.

Els vídeos d’animals que, contra tot pronòstic, juguen plegats o s’amanyaguen han passat a ser tan habituals que han suscitat l’interès d’alguns científics, que opinen que cal estudiar-los de manera més sistemàtica. Els investigadors afirmen que aquestes aliances podrien ajudar-nos a entendre, entre altres qüestions, com es produeix la comunicació entre espècies, què fa que alguns animals connectin malgrat que siguin d’espècies diferents i fins a quin punt alguns animals són capaços d’adoptar els comportaments d’altres. “No hi ha cap dubte que estudiar aquestes relacions ens pot aportar una millor comprensió dels factors que intervenen en les relacions normals”, assegura Gordon Burghardt, professor dels departaments de psicologia i d’ecologia i biologia evolutiva de la Universitat de Tennessee. Burghardt afegeix que un dels vídeos que li agrada ensenyar als estudiants mostra una petita tortuga de terra insistent que es disputa una pilota amb un terrier Russell (www.youtube.com/watch?v=81720bVYf9Q). “Amb un sol exemple n’hi ha prou per plantejar-se la possibilitat que estiguem davant d’alguna cosa interessant”, comenta Burghardt.

La ciència no ha ignorat completament les interaccions insòlites entre espècies diferents. Ja fa molt temps que els biòlegs han descrit les relacions que s’estableixen per assolir un objectiu concret, com la caça cooperativa entre els neros i les morenes.

FENOMEN DOMÈSTIC O NATURAL?

Al principi del segle XX Konrad Loenz i altres etòlegs van demostrar que, durant moments clau després del naixement, algunes espècies d’aus i d’altres animals seguien el primer objecte que veien que estigués en moviment, fos un animal, un ésser humà o una màquina. El resultat d’aquest fenomen es coneix amb el nom d’empremta. De fet, hi ha fotografies que han conquerit la fama en què Lorenz apareix seguit d’una colla d’oques gràcies a aquest procés. Tot i això, fins no fa gaire, la insinuació que les relacions entre espècies poden merament ser fruit de la companyonia hauria sigut ridiculitzada i titllada d’antropomorfisme inspirat en les produccions de Pixar. Tanmateix, això ha canviat a mesura que la recerca ha anat desdibuixant les fronteres entre l’ Homo sapiens i la resta d’animals. Segons sembla, les altres espècies també tenen capacitats considerades exclusivament humanes en el passat, com ara algunes emocions, la utilització d’eines, la capacitat de comptar, alguns aspectes del llenguatge i fins i tot una certa moralitat.

No obstant, encara hi ha científics que es mostren escèptics. Clive Wynne, professor de psicologia de la Universitat Estatal d’Arizona, diu que tots els vídeos que ha vist mostren interaccions que es donen “en un entorn controlat per humans”. “Al meu parer, això és el que fa que aquestes interaccions, que en cas contrari serien interessants, no ho siguin -afirma-. Perquè directament deixa de ser un tema de comportament animal i passa a ser una qüestió d’influència humana sobre l’entorn. És com la diferència entre la jardineria i la bellesa d’un paisatge natural”.

ESPÈCIES SENSE FRONTERES

Altres científics, però, veuen en aquest fenomen un terreny fèrtil per a la recerca, fins i tot en els casos de vincles travats en captivitat o altres entorns domesticats. “Hi ha moltíssims interrogants”, comenta Barbara Smuts. Smuts és una investigadora especialista en primats de la Universitat de Michigan que el 1985 va sorprendre alguns dels seus col·legues quan va utilitzar la paraula amistat per designar els vincles entre babuïns femella. “Sabem que passa en espècies de tota mena. Crec que tard o d’hora la comunitat científica es posarà al dia”.

Mentrestant, les històries d’animals que han gosat travessar les fronteres entre espècies són incomptables. Algunes les divulguen investigadors com Smuts, que explica que als anys 90 el Safi, el seu gos, una barreja de pastor alemany i d’una altra raça, que pesa uns 35 kg, es va fer amic d’un ase anomenat Wister en un ranxo de Wyoming. Al principi el Wister envestia i donava coces al gos, que veia com una amenaça potencial, però el Safi va anar aconseguint que l’ase s’avingués a interactuar amb fintes juganeres i recorrent el tancat de l’ase amunt i avall.

La mateixa investigadora, Barbara Smuts, explica en un article del 2001 que el gos i l’ase van acabar sent grans amics: “Cada dia a l’alba, després que el deixessin sortir del tancat, el Wister esperava a la porta de casa i bramava fins que deixava sortir el Safi i tots dos passaven hores jugant i passejant plegats”. El gos va ensenyar l’ase a agafar un bastó i portar-lo a la boca, tot i que “semblava que no acaba d’entendre per què corria amb un pal a la boca”, comenta Smuts. L’amistat és l’amistat. De fet, semblava que els dos animals havien desenvolupat un llenguatge comú. Quan el Wister, que era molt més corpulent que el Safi, li deixava anar una coça involuntària mentre jugaven, s’aturava tot d’una, com volent dir: “Ha sigut sense voler”. El Safi, per la seva banda, feia un saltiró i pessigava el coll del Wister amb les dents, com si volgués indicar-li: “M’has fet mal”. Després, reprenien el joc on l’havien deixat com si no hagués passat res.

JUNTS DES DE PETITS

Barbara J. King, antropòloga del College of William and Mary, espera que els investigadors comencin a reunir exemples d’interaccions entre espècies diferents per elaborar una base de dades mereixedora d’una anàlisi científica. “Em fa l’efecte que ni tan sols podem extreure’n patrons, perquè la base de dades és massa petita”, assenyala. I afegeix que també seria útil establir una definició rigorosa de què constitueix una “amistat” entre exemplars d’espècies diferents. King proposa alguns criteris: la relació ha de ser sostinguda, hi ha d’haver reciprocitat (els dos animals han de participar-hi) i s’ha de produir alguna mena d’acomodament en benefici de la relació, bé sigui un canvi de comportament o comunicatiu.

King afirma que aquests criteris són clarament absents en alguns vídeos populars a YouTube. En un que mostra un hàmster que es col·loca sobre l’esquena d’una serp, per exemple, no queda clar si són amics íntims o si el que passa en realitat és que la serp no té gana (www.youtube.com/watch?v=-IG4kceZBWA). Un altre vídeo en què es veu una lleona de Kènia que suposadament adopta una cria d’antílop i després altres cries d’altres animals (www.youtube.com/watch?v=mZw-1BfHFKM) dóna una idea de fins a quin punt la percepció i la realitat poden ser diferents.

Una conservacionista que observava la lleona del vídeo diu: “A molts els semblava que havia de ser un missatge de Déu. Eren el lleó i el xai jaient plegats”. Però Craig Packer, un investigador especialista en lleons de la Universitat de Minnesota, que també apareix al vídeo, ha afirmat en una entrevista recent que és probable que la lleona estigués jugant amb les seves preses abans de matar-les. “Només es preocupava que no marxessin”, explica Packer, i afegeix que és molt poc probable que en estat salvatge es donin relacions amistoses entre espècies que, en condicions normals, mantenen una relació d’hostilitat, perquè “sempre acabarien amb plors”.

Malgrat això, fins i tot en captivitat, els vincles sostinguts inspiren observacions interessants. Marc Bekoff, professor emèrit d’ecologia i biologia evolutiva del campus de Boulder de la Universitat de Colorado, assegura que els exemples d’animals que s’han criat junts des de ben petits posen de manifest que, durant un cert temps després del seu naixement, moltes espècies són molt obertes. “Això demostra que, de fet, els animals joves són portes obertes”, afirma Bekoff, que s’ha dedicat a estudiar les emocions animals molt de temps. Sembla que això és precisament el que passa al parc zoològic i safari de San Diego, on des del 1981 els ensinistradors formen parelles entre guepards i gossos des de ben joves. Els treballadors del zoo han descobert que els gossos tenen un efecte socialitzador sobre aquests felins inquiets, cosa que permet als ensinistradors portar guepards a actes públics com a “ambaixadors animals”.

Janet Rose-Hinostroza, ensinistradora d’animals que s’encarrega dels felins del parc safari, afirma que cal un tipus particular de personalitat canina per aconseguir que aquestes relacions funcionin. Explica que, quan selecciona els cadells, busca els que siguin més tranquils, i ni massa dominants ni massa submisos. “No busco un tipus de cadell que se’t tiri a sobre i miri d’agafar-te una joguina o intenti protegir el menjar”, detalla. Rose-Hinostroza explica que els gossos i els guepards van trobant com jugar plegats (www.youtube.com/watch?v=_cCVGq8t1iw). Als gossos els agrada forcejar però els guepards prefereixen jugar a empaitar-se, una manera d’entrenar les seves habilitats de depredadors. “És com si els guepards diguessin: «No, no, tu fas de gasela!»”, comenta Rose-Hinostroza.

EL GOS, EL MILLOR AMIC DE TOTS

Probablement no és casual que en moltes de les parelles més conegudes formades per animals hi hagi un gos, una espècie que ha afinat l’art de la comunicació entre espècies gràcies a mil·lenis de convivència amb els humans.

Els gossos del parc safari de San Diego que conviuen amb guepards són molt hàbils a l’hora de llegir el llenguatge corporal. Amb els seus companys felins adopten un rol dominant. Donna J. Haraway, professora emèrita del campus de Santa Cruz de la Universitat de Califòrnia i autora del llibre When species meet, apunta que els gossos gairebé compleixen una funció de “psicòlegs socials”.

De vegades, això implica descobrir com poden parlar el llenguatge d’altres espècies. Quan un gos, el Clifford, és incapaç de convèncer el seu company felí, el Majani, perquè hi jugui, el gos adopta una nova tàctica, explica Rose-Hinostroza. El gos havia après d’un ensinistrador a fer veure que estava coix i, un dia, va decidir fingir-ho davant del guepard, de manera que fes pensar a l’animal en una gasela ferida. La discapacitat fingida, comenta, va resultar irresistible per al felí, que es va aixecar d’un salt per jugar.

Ara bé, és l’empolainament, i no el joc, el que fonamenta la relació entre un guepard i un gos, precisa Rose-Hinostroza. Al principi, les cries de guepard s’espanten quan els cadells hi intenten jugar, però de mica en mica comencen a confiar els uns en els altres i arriba un punt en què els guepards comencen a llepar i a empolainar els gossos. “Quan ho veus, dius: «Sí, senyor, ara al gat li cau bé el gos». És un dia molt agraït”, confessa la professora.

HUMANS FASCINATS

Els investigadors són del parer que l’amistat entre espècies diferents és susceptible d’inspirar especulacions no només sobre els animals, sinó també sobre els humans, a qui fascina tant el fenomen.

Bekoff, per exemple, afirma que els vídeos d’interaccions entre animals diferents proporcionen als espectadors una manera de connectar amb el món natural, del qual se senten cada cop més desconnectats. “La gent té unes ganes terribles de tornar al món salvatge -assegura-. Tenen moltes ganes de tornar a connectar amb la natura i aquests exemples estranys són molt seductors”. D’altres veuen en la sintonia entre un gos i un cabirol, una cabra i un rinoceront, un tigre i un ós, l’ideal de relació pacífica que ben sovint els humans són incapaços d’establir.

Al Parc Haller de Kènia, on la Mzee, una tortuga de 130 anys, es cuida de l’Owen, una cria d’hipopòtam orfe, un visitant i el seu fill observen aquesta estranya parella i, en un documental que s’hi inspira, el pare comenta: “Si dues criatures tan diferents s’avenen així de bé, ¿per què els iraquians i els britànics, els nord-americans, els palestins i els israelians, no han de poder?” En paraules de Haraway: “En una situació en què es cultiva el terrorisme des de tots els angles i se’ns ensenya a tenir por pràcticament de tot, ¿per què ens hauria de sorprendre que hi hagi aquest anhel profund de gaudir dels plaers del regne de la pau?”

Una altra bonica historia d’amistat és la del Moo Moo Kitty, un vedell d’Ankole, i el Chutti, un rinoceront d’una banya nascuts tots dos al mes de novembre al zoo de San Diego, a Califòrnia. Els veterinaris del zoo van decidir separar el Chutti de la seva mare perquè no guanyava prou pes. El van portar en una zona on també hi havia el Moo Moo Kitty perquè no estigués sol i l’experiència va ser bona. Els veterinaris esperen que estiguin junts durant un any, el temps que el Chutti necessita per guanyar prou pes.