BarcelonaReichel Delgado és nascuda a Extremadura, però fa anys que treballa a Catalunya com a directora de càsting, coach d'actors –tant adults com nens–i coach de presentadors. Assegura que la professió de directora de càsting ara comença a ser valorada –"els primers ulls d'una producció són els dels directors de càsting", reivindica Delgado, que forma part de l'associació de directors de càsting d'Espanya–, però, en canvi, la d'assessora de presentadors és encara molt desconeguda. Energètica i molt xerraire, assegura que la feina de coach de presentadors, a la qual es dediquen pocs professionals, és "molt necessària". La seva cartera de clients famosos és quasi interminable: des de Juliana Canet a Andreu Buenafuente, passant per Jordi Évole i els germans Torres.

Què fa un coach de presentadors?

— Mira, normalment et truca el mateix presentador o la productora i et pots trobar amb casos molt diversos. Per exemple, pot ser que sigui per ajudar una persona que serà la primera vegada que sortirà a la televisió i se li ha d'ensenyar com estar davant de la càmera en funció del programa que presentarà. O pot ser que hagis d'ajudar un presentador que canvia de registre perquè passa de fer informatius a entreteniment. Aquests canvis s'han de treballar perquè no és el mateix fer un telenotícies que fer un programa d'entreteniment, que és un calaix molt gran on hi pot haver des d'un reality fins a un concurs. O gent que és a la ràdio i fa el salt a la televisió: canvia la manera de parlar i la manera de seure, per exemple. O influenciadors que fan televisió: no és el mateix fer un vídeo de YouTube o gravar-te amb el mòbil que estar davant d'una càmera i amb un equip. També hi ha gent que vol aprendre a fer bé els vídeos de YouTube o TikTok. També hi ha una part important de la feina que és donar confiança i seguretat a la persona, i per això has de trobar els punts forts de cadascú. Has de fregar la llàntia màgica perquè brilli.

Tothom pot ser presentador o es necessiten unes característiques molt determinades?

— En aquesta vida tothom pot fer de tot sempre, i de tot en pots treure profit. Hi ha gent que té un talent innat i comunica superbé, però, així i tot, s'ha de polir i treballar.

Abans parlaves de presentadors que fan el pas d'informatius a entreteniment, que és el cas de Xavi Coral quan va presentar Divendres. Tu el vas preparar per fer el canvi. Com va ser l'experiència?

— És una esponja. Quan et diuen "Has de fer de coach a Xavi Coral" penses: "Com li haig de fer de coach, si fa anys que és a la tele? M'hauria de fer de coach a mi!" Però és veritat que ell no estava acostumat al registre de l'entreteniment. Treballar amb ell va ser molt fàcil. Al principi del programa vam fer un intensiu amb tot l'equip que havia de sortir en pantalla i després jo ja em vaig quedar amb el Xavi. Tenim molt bon record l'un de l'altre. Jo crec que ara, que ell torna a fer informatius, presenta molt millor, més distès.

Hi ha presentadors amb els quals treballes de manera recurrent? Et truquen per demanar-te fer una posada a punt?

— Sí, de vegades passa i m'encanta. I no és només que em truquin ells, sinó que de vegades els truco jo. Els segueixo i quan veig que hi ha alguna cosa que fan malament, els truco. Són com els meus nens. Si canvien de programa, moltes vegades em truquen.

Què vas estudiar per arribar a ser coach de presentadors?

— Vaig estudiar interpretació, cant i ball, entre moltes altres coses, i vaig començar a treballar a Antena 3. A través d'un company de feina vaig conèixer la Montse Abad, que en aquell moment treballava a El Terrat. I, a partir d'aquí, vaig començar a treballar amb ells. Sempre deia que volia que tots els coneixements que tenia servissin per ajudar l'altra gent a brillar. També soc coach certificada, així que faig molta feina de treball intern de les persones amb qui treballo: moltes vegades estàs encongit per coses que et passen per dins. Ho faig amb actors, presentadors, però també amb persones que han de fer una ponència. També són coneixements que em serveixen per quan faig càstings d'actors, una feina en la qual la intuïció és la base.

Els complexos físics són una de les coses que més cal treballar quan es fa feina de coach?

— Jo ho deixaria en complexos en general i en "el què diran". Moltes vegades és més que no saps com fer les coses. Tens una caixa d'eines i no saps com utilitzar-les. Faig un estudi previ de les persones amb qui treballo, per veure què crec que els falta. Moltes vegades, són ells qui em diuen què els falta o què creuen que ja tenen.

Un dels últims projectes que has fet és La travessa de 3Cat. Quina feina has fet al programa?

— Soc la directora de càsting de les tres temporades del programa [la tercera s'està enregistrant ara]. Estic molt orgullosa de la feina que hem fet, els concursants són molt bona gent i ens han donat uns programes meravellosos. És una feinada perquè rebem 1.500 vídeos: jo me'ls miro tots i vaig seleccionant fins que fem el càsting presencial amb 50 parelles.

Només fas el càsting de concursants o també vas fer el de la presentadora? Qui va triar Laura Escanes?

— A la Laura Escanes la vaig trobar jo! Va ser curiós perquè quan vam començar a treballar amb els productors era força clar que volíem una dona per presentar el programa i hi havia la idea que fos algú a qui havíem de treure del context habitual. Vaig portar una llista de propostes, entre les quals hi havia opcions més clàssiques. Llavors vaig dir als meus companys: "Bé, ara seieu perquè us diré un nom que us fliparà: Laura Escanes".

Creus que el temps t'ha donat la raó?

— Sí, m'ha donat la raó, ara presenta les campanades de Cap d'Any i tot! Estic molt orgullosa d'haver-la triat per a La travessa i que els productors i la cadena hi confiessin.

Un altre presentador amb qui has treballat és Robert Leal, al qual vas ajudar quan es va posar al capdavant d'Operación Triunfo.

— Al Roberto ja el coneixia d'un programa de La 1 que es deia Hotel romántico. Pocs mesos després d'aquell programa, li van proposar fer Operación Triunfo. Venia de fer España directo i vam fer sessions per canviar de registre. Operación Triunfo tornava després d'una parada molt llarga i a ell se'l compararia amb els presentadors anteriors. És un programa amb públic que està al 200% i el presentador ha d'animar la festa: la manera de parlar i de projectar la veu no és la mateixa que en un altre programa. El presentador també ha d'estar al 200%, el "cruza la pasarela" l'has de dir amb convicció i alegria. Tot això ho vam treballar junts.

Creus que aprendre a comunicar bé és una assignatura pendent que tenim en general?

— 100%. A les escoles hi hauria d'haver una assignatura en la qual t'ensenyessin a parlar en públic. Sembla una parida, però no ho és. A mi m'arriba gent més gran que no ho sap fer. Argentins, italians i nord-americans estan superacostumats a parlar en públic. Saber parlar en públic, desinhibir-se i perdre la por està molt poc valorat, però és molt necessari. És que, si no, a poc a poc vas ficant coses a la motxilla que després són molt difícils de treure't de sobre. Quin problema hi ha per parlar en públic? Quina por tenim? No estàs parlant davant d'un lleó que t'amenaci amb les urpes, que sí que faria por. Ens hem d'enfrontar a aquesta por i buscar-ne la raó. Mira, jo gesticulo molt i això se suposa que en comunicació està malament, però soc així i ho assumeixo. A mi el que m'agrada és buscar l'essència real de la gent: buscant la teva essència, i utilitzant l'humor, és quan pots comunicar bé.