Un dels primers llocs que va visitar Ferran Torres, l’últim fitxatge del Barça, només trepitjar Barcelona va ser el restaurant Gaudim. Companys i coneguts li havien recomanat la cuina del xef Semi, i el davanter valencià la va escollir per celebrar la seva arribada al Camp Nou. Allà va deixar l’empremta en forma de signatura en un dels quadres del local, i aviat la seva samarreta estarà penjada al costat de les de Messi, Gavi, Ansu Fati, Jordi Alba, Riqui Puig i molts altres jugadors que han passat pel restaurant. La llista és inacabable i el Semi no trigarà a ampliar el museu, però abans haurà de convèncer la seva dona, la Paquita, que fa esforços per evitar que les parets del Gaudim s’omplin només de samarretes de colors amb noms de futbolistes.

El Semi i la Paquita són un matrimoni indissociable. La vida de l’un no s’entén sense la de l’altre. Ell, nascut a Turquia, va venir a Barcelona fa molts anys per passar-hi una setmana de vacances, però ella el va convèncer per quedar-s’hi tota la vida amb un projecte comú. Van començar oferint tapes en una petita taverna al centre de la ciutat, i ara farà tretze anys van posar en marxa el Gaudim per oferir una cuina basada en el producte de màxima qualitat. Una cuina que porta el segell de la mare de la Paquita, clau en la història gastronòmica de la família: “Tot el que sé, ho he après de la meva sogra, que en els moments lliures m’ensenyava a cuinar. Cuina de meravella”, explica el Semi abans que la Paquita l’interrompi entre rialles per aclarir que ella també té molt bona mà als fogons. Conviuen junts a casa i al restaurant, però tenen una relació extraordinària, es complementen a la perfecció i estan encantats de passar tantes hores junts.

La carta del Gaudim és un espectacle i els suggeriments li donen encara un toc més de qualitat. Per al primer acte, el Semi ens recomana que tastem el sashimi de dorada i el tàrtar d’escamarlans amb vieira i tonyina, perquè la matèria primera és de màxim nivell. Hi afegim unes carxofes del Prat amb sipions, que ara fa també amb encenalls de pernil de Wagyu, i unes garotes amb gamba vermella i caviar que evitarem definir perquè no sembli que exagerem, i el Semi no ens ho perdonaria: “Sobretot no exagereu si parleu de la nostra cuina”, repeteix diverses vegades. Però almenys direm que el seu talent i bon gust són inqüestionables. Rematem els entrants amb una anguila brasejada sobre llit de patata i arrodonim l’àpat amb un arròs negre de sipions i gamba vermella, i una selecció de carn de Wagyu i de Kobe per plorar de plaer (no estem exagerant). Tot plegat, ben acompanyat amb una ampolla de Finca Olivardots Vermell del 2016, DO Empordà, que ens arriba justa per acabar-nos les postres que compartim i també gaudim: el coulant de xocolata (70% cacau) amb gelat de vainilla i la Tatin de poma amb crema de vainilla.

El millor producte del mercat té un preu i això fa que, d’entrada, el Gaudim no sigui un restaurant barat. Tot i que al final, tenint en compte el nivell de cuina i la matèria que ofereixen, probablement tampoc es pugui considerar car. “Si volem jugar la Champions, hem de tenir la màxima qualitat. Soc molt exigent i perfeccionista. No som els millors, però treballem per fer el millor”, diu el Semi, que com a bon culer que és, desitja també que el Barça torni aviat a la Champions, on la seva cuina ja fa temps que hi és.