Santa PauLa Montserrat Miralles és una dona molt activa, amb caràcter, que té les coses clares i a qui agrada treballar. El dia que vaig anar a visitar casa seva i les seves terres em va fer caminar de punta a punta dels camps, visitar tota la zona, mostrar-m’ho tot. La Montserrat i la seva parella, el Josep Saña, es van instal·lar a la Garrotxa el 1996. Ella havia estudiat per ser enginyera tècnica agrícola i venien amb la idea de fer alguna cosa al camp, viure de la terra. Volien fer tot el cicle: conrear i elaborar, i així poder treballar tot l’any. Mentre contestava a les meves preguntes i m'explicava coses, s'anava fixant en els camps i hi entrava per arrencar alguna mala herba o observava les plantes, com anaven creixent. Miralles assegura que els cabirols, reintroduïts per l’administració a la zona de la Garrotxa, provoquen danys molt importants a la collita de fesols. És un equilibri delicat el que hi ha entre el llaurador i la fauna, que, en aquest cas, diu que "l’Administració ha trencat". De fet, Miralles explica que si els estralls de l’any vinent són com els d’aquest any, haurà de plegar.

La seva explotació, Can Maia, disposa d'una casa amb finca al costat de la Fageda d'en Jordà. En conjunt conrea una hectàrea i mitja de terra volcànica entre pròpia i arrendada. La terra volcànica transmet un gust peculiar a les verdures que s’hi cultiven. "La idea era disposar de l'aigua de pluja per als camps de casa, on fem l'horta de regadiu, ja que recollim l'aigua de pluja i la guardem en cisternes. I arrendar altres camps per fer l'horta de secà, la que no es rega. En aquestes plantem les mongetes de Santa Pau, les patates i les cebes. Això ho podem fer perquè a la Garrotxa plou bastant i la terra volcànica reté molt bé la humitat".

Vent i altes temperatures

Els dos enemics d'aquest conreu són les altes temperatures, més de 35 graus, i el vent de Ponent (també anomenat a la comarca vent de la Gana). Tal com explica Miralles, llavors cau la flor i no hi ha fesols. L'altre entrebanc són els cabirols, que enguany han deixat els camps arrasats. Fa dos anys, explica, va haver de fer una gran inversió i dedicar moltes hores per barrar els camps, per evitar que aquest animal hi entrés. "El primer any va anar bé, però aquest any han entrat igual i s'ho han menjat gairebé tot". La Montserrat es lamenta que les administracions que van reintroduir el cabirol al Parc Natural no estan fent tot el que caldria per regular la superpoblació i passen la responsabilitat del control als caçadors.

La reintroducció del cabirol va ser una iniciativa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El 1995 va tenir lloc el primer alliberament, que no va tenir èxit, però posteriorment es va tornar a intentar i el 1997 ja se'n van comptar 40 caps. Aquell mateix any, els tècnics van comprovar que els animals s'havien dispersat en un radi de dos quilòmetres del punt d'alliberament. La idea inicial era que la presència del cabirol propiciaria la conservació dels boscos, ja que s'alimenten d'herbes de sotabosc, matolls i esbarzers i, segons els tècnics, no perjudiquen els conreus de les hortalisses ni dels cereals.

Ara el cabirol està estès per tot Catalunya, però els pagesos es queixen que se'ls mengen els conreus. Això, juntament amb un any extraordinari de temperatures molt altes, sec i sense pluja, ha donat una collita molt minsa: “No havíem vist mai un estiu tan llarg com el de l'any passat", assegura la Montserrat. La seva collita de fesol de Santa Pau, en un bon any, oscil·la entre els 700 i 1200 kg de mongeta. Enguany n'ha collit 300 kg.

Producte ecològic

Can Maia és l'únic productor amb segell del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE) que comercialitza aquest llegum tan singular de la Garrotxa. Diuen que es van decidir pel producte ecològic per coherència: "Fer menjar per als altres tal com el faríem per a nosaltres", diu Miralles. "Venc directe al consumidor o, com a molt, només existeix un intermediari abans d'arribar al comprador final. Quan vaig començar em varen donar el segell molt ràpid, perquè als camps on vaig començar feia temps que no s’hi conreava. Amb els que posteriorment he arrendat he hagut de passar els dos anys abans de tenir la certificació ecològica.”

El juliol del 2015 la Comissió Europea va atorgar el certificat de Denominació d'Origen Protegida al fesol de Santa Pau. "Abans, qualsevol que vengués mongeta blanca i de gra petit deia que era de Santa Pau, però la de Santa Pau només es fa en terra volcànica, en cultiu de secà", explica la Montserrat. "Les altres podien venir de qualsevol lloc, però no ho deien i s’aprofitaven del bon nom que tenien les d'aquí". Les mongetes es planten al maig-juny i es cullen al setembre o l'octubre, i un cop seques es baten i se seleccionen. "En el nostre cas en fem pots de conserva. Volia que l'obrador pogués ser a casa. Així a l’hivern o si plou, i no pots treballar al camp, et poses a coure mongetes a l'obrador per a les conserves, i així mai pares".

El fesol s'estava perdent perquè es feia de manera molt tradicional. Es plantava enmig del blat de moro perquè la simbiosi era beneficiosa per a les dues espècies: els fesols proporcionaven al blat de moro el nitrogen necessari i el blat de moro servia de suport a la mongetera i la protegia del perillós vent de Ponent. Però d'aquesta manera el conreu era totalment manual i, en una comarca eminentment ramadera, el fesol era només un complement. Cap als anys vuitanta, una generació de pagesos van dedicar-se a millorar el conreu per facilitar-ne la mecanització. A poc a poc es va intentar plantar la fesolera sola, i a partir d'aquí ells mateixos van anar seleccionant les que pujaven menys, fins a arribar a les varietats que es planten en aquests moments. També varen constituir l’Associació de Cultivadors de Fesols de Santa Pau, per promocionar i millorar la comercialització. I que hi hagi una estructura associativa ha estat un gran avantatge per a qualsevol persona que vol començar, el cas de Can Maia.

Falta de relleu

La Montserrat explica que encara que el producte sigui el més lligat als valors del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, continua havent-hi pocs productors –d'inscrits a la Denominació d’Origen Protegida (DOP) en queden vuit– i la gran majoria tenen més de 50 anys. "Tot i que no som prou per mantenir una estructura d’una cooperativa, compartim maquinària i un envàs, una marca i una estratègia comercial comuna".

Les incorporacions de gent jove són molt puntuals, i no hi ha relleu generacional. Però ells segueixen lluitant cada any per salvar la collita, i espera que en un futur els joves s'interessin per aquesta mena de conreu tan singular, que només es produeix en un territori de 20 km² a tot el món.