Knockout
Diumenge 27/09/2020

Virus o cervesa

Mònica Planas
3 min
Virus o cervesa

La pandèmia i l’inici d’una segona onada del coronavirus han portat el govern britànic de Boris Johnson a reduir l’horari dels pubs i que tanquin a les deu de la nit per controlar el contagi. Al Regne Unit això suposa un daltabaix. Des de fa dècades que l’horari dels pubs és fins i tot una promesa en els programes electorals dels partits polítics. El 2001 els laboristes van demanar el vot als joves a canvi de garantir-los els pubs oberts les vint-i-quatre hores. L’excusa era que la rigidesa horària d’aquests locals comportava problemes de violència i aldarulls al centre de les ciutats. Tot i que Tony Blair va sortir reelegit, mai va aplicar la mesura, conscient de les crítiques del sector sanitari, que alertava dels greus problemes que es derivaven de l’elevat consum d’alcohol.

La vida social dels britànics gira entorn dels pubs i la prova és que, tan aviat com Boris Johnson ha comunicat la nova limitació horària, la Premier League ha modificat l’agenda. A partir d’ara, els partits es jugaran més d’hora per garantir que la gent pugui continuar bevent i gaudint del futbol als pubs.

La paraula pub és una abreviació de public houses. Tot i ser negocis privats, va ser un terme establert al segle XIX a partir d’un decret llei que obligava els amos d’aquests locals a deixar entrar tothom. És un negoci amb mil anys d’història servint cervesa a homes, dones i nens (es creia que era un preventiu de la febre tifoide). N’hi ha més de seixanta mil i dispensen sis milions de litres de cervesa a l’any. Són un emblema de la cultura britànica, com a espai de socialització i com a continuadors de la tradició en el beure i el menjar. A les parets, als enteixinats del sostre i a la fusta treballada dels seus mobles s’hi conserven imatges que representen esdeveniments històrics, llegendes i costums locals.

Al segle XVIII es van començar a fer evidents les conseqüències negatives de l’alcohol en la salut de les persones, al carrer i a la feina. Era una societat acostumada a malfiar-se de l’aigua, com a portadora del còlera i altres malalties. La cervesa era més barata que el te i era entesa com una font d’energia per als treballadors. Una de les cerveses més populars, la Porter, agafa el nom dels homes que es dedicaven a la càrrega i transport de mercaderies arreu de la ciutat. Per aquest motiu, els locals obrien abans de les set del matí. No va ser fins a la Primera Guerra Mundial que el govern va veure la necessitat de limitar els horaris. Va decretar que els pubs només obrissin a la tarda per evitar l’absentisme laboral que provocava l’alcoholisme i assegurar la producció de munició a les fàbriques. Aquest canvi, juntament amb un impost sobre l’alcohol, va fer caure el consum de cervesa en un 50%. El 1921 la llei passava a permetre l’obertura dels pubs al matí i cinc hores durant els diumenges. El 1988 es va autoritzar l’obertura dels pubs cada dia durant dotze hores, d’onze del matí a onze de la nit, i el 2003 van ampliar l’horari fins a la matinada. Cada canvi ha comportat discussions ciutadanes i mèdiques en un país on l’alcoholisme té xifres i conseqüències alarmants. Ara hi ha britànics que no entenen que es redueixi l’horari dels pubs però es mantinguin obertes les escoles si del que es tracta és de frenar el virus, equiparant-ne la necessitat social. Limitar els horaris dels pubs i, per tant, reduir la ingesta d’alcohol suposa pèrdues de desenes de milions d’euros per al sector. El Regne Unit es troba tenallat no per una, sinó per dues epidèmies: la del coronavirus i la de l’alcoholisme. Per entendre la gravetat de la situació actual cal mirar-s’ho amb perspectiva: només la Primera Guerra Mundial i el covid han aconseguit reduir l’horari dels pubs.

stats