Cristóbal Balenciaga (Getaria, 1895 - Xàbia, 1972) va ser el modista més exclusiu del seu temps, i també el més hermètic. "No es relacionava gaire amb la gent, tenia pocs amics. No avisava la premsa quan feia desfilades i fins tot moltes de les clientes no l'havien vist mai". Ho explica Josep Casamartina, el comissari de Balenciaga i l'alta costura a Barcelona. Proximitats i distàncies, l'exposició organitzada pel museu del modista a Getaria (del 22 de març al 15 de setembre) que s'endinsa per primera vegada en l'etapa barcelonina del dissenyador. La mostra rastreja l'activitat d'Eisa, la casa de modes que el dissenyador va obrir al número 10 de carrer Santa Teresa el 1935, i explora també la relació que va mantenir amb altres creadors d'alta costura que treballaven a la ciutat, com Pedro Rodríguez. Amb motiu de la mostra s'ha enregistrat un documental, amb guió del mateix comissari, en què es recullen els testimonis d'una model i una modista que van treballar amb Balenciaga a Barcelona; també hi intervenen un dels seus deixebles, Miguel Elola, i diverses clientes.

A la seu barcelonina va arribar a tenir un centenar d'operàries, tot i que "només va fer una desfilada pública a l'Hotel Ritz el 1941. S'hi havia d'assistir per rigorosa invitació. Aquest secretisme li va donar un halo d'inaccessibilitat que en el seu món l'afavoria", recorda Casamartina. El modista basc va tenir com a clientes les dones de l'alta societat barcelonina, com la senyora Satrústegui de Mata, la gran clienta, Anna Maria Gili, la senyora Mateu de Suqué, del Castell de Peralada, i les dones dels fabricants que li venien teixits. Balenciaga era el modista més car, i al mateix temps regalava vestits a algunes de les seves clientes. "Li volia regalar un vestit a la senyora Satrústegui de Mata. Però el seu marit li va dir que mentre ell visqués, ningú li regalaria res a la seva dona", diu el comissari. "Margarita Puig Gabarró, filla de l'empresari Puig Palau, s'havia casat vestida de Balenciaga. Quan es va separar, el modista li va continuar fent vestits, sembla que de manera gratuïta".

Barcelona, capital de la moda

Balenciaga, que ja tenia obertes cases a Sant Sebastià i Madrid, "es va plantejar venir a Barcelona perquè era un focus important, i ja comprava teixits a fàbriques tèxtils catalanes. Abans d'establir-s'hi, va demanar permís a Pedro Rodríguez, de qui era amic. Rodríguez no era un home competitiu, i el va animar a obrir la casa. Aquesta relació d'amistat tampoc s'havia explicat mai. Va ser l'únic modista espanyol que va anar al seu enterrament a Getaria", recorda Casamartina.

En aquell moment, Barcelona era la capital de la moda d'arreu de l'Estat. "El 1920 es comencen a fer els salons de la moda, tot i que no van prosperar. Paral·lelament, Santa Eulalia va començar a fer una col·lecció d'alta costura", recorda el comissari. La popularització de la ciutat derivada de l'Exposició Universal del 1929 propicia una sèrie de desfilades al Pavelló dels Artistes reunits a Montjuïc. Això va significar la consolidació del sector. El 1935 es van crear a Montjuïc l'Exposició d'Art del Vestir i el Saló de Creació. La Guerra Civil va estroncar aquestes iniciatives, i es van recuperar el 1940 amb la Cooperativa d'Alta Costura. "Als anys 20, la moda que apareixia a la revista D'ací d'Allà era de París, i partir dels anys 30, era de Barcelona -afegeix el comissari-. Tot i que es produïa una moda subsidiària de París, hi havia noms propis com Santa Eulalia, Anita Monrós i El Dique Flotante, alguns dels quals van obrir casa a Madrid".

De la cinquantena de peces que formen Balenciaga i l'alta costura a Barcelona. Proximitats i distàncies, una dotzena són de Balenciaga i la resta de creadors d'alta costura com Pedro Rodríguez, Manuel Pertegaz, Santa Eulalia, El Dique Flotante i Pedro Rovira. També hi ha creacions de Miguel Elola i d'un deixeble de Rodríguez, Robert Dalmau. Casamartina ha volgut tancar el recorregut amb un abric de Josep Font per mostrar com el llegat de Balenciaga s'estén fins al segle XXI. Sis dels vestits de Balenciaga pertanyen a la col·lecció del museu, i els altres sis a la Col·lecció Tèxtil Antoni Montpalau, propietat del mateix Casamartina. "Les proximitats i distàncies del títol fan referència a la influència i la relació que Balenciaga va exercir sobre aquests altres modistes; hi ha moments en què s'hi van acostar molt, i altres de més diferenciats", explica.

El modista es va traslladar de Sant Sebastià a París el 1937; no se sap si durant la Guerra Civil va tancar la seva casa barcelonina. Sí que és segur que, quan va establir la seu central del seu negoci a París, també va mantenir les cases que tenia a Sant Sebastià, Madrid i Barcelona. En aquells moments, Espanya estava de moda arran del pavelló espanyol a l'Exposició Universal de París, presidit pel Guernica. I Balenciaga va triomfar.