No ho expliquis, m'amenaça tota seriosa la meva amiga Inés. I jo, que li he jurat que no ho escriuria, he decidit que aquesta meravella s'ha d'escampar a tort i a dret. A més a més, malgrat que la Inés i jo considerem que la proposta d'avui s'ha de preservar de les masses, és poc probable que els visitants de l'illa la prefereixin a escamarlar-se a les platges.

El gran secret és anar a fer el camí de Cavalls de Menorca, una ruta històrica, de vigilància, que s'ha obert fa poc més d'un any i que fa la volta a l'illa en 185 km. Que s'ha obert significa que s'ha adequat perquè no hi hagi interrupcions i que està totalment senyalitzada, amb fites indicadores que ajuden a no perdre el camí. La ruta està dividida en etapes i està catalogada per dificultat, de manera que es pot programar l'itinerari diari al detall. Es calcula que, caminant una mitjana de cinc hores, calen set dies per fer la volta a l'illa.

Val la pena, sobretot, fer-la ara, ben entrada la primavera, quan Menorca és una delícia: prats verds, mar blau, avions buits, carrers deserts, restaurants amb la taula parada a punt per rebre'ns, cambrers contents i gambes a preu de nacional. Fruïu amb el cruixent insolent de les gambes arrebossades, amb la suavitat esmorteïda dels robiols d'espinacs, amb la golosa ensaïmada farcida d'aquell cabell d'àngel que ens fa embogir quan som a les illes i que oblidem la resta de l'any. Lleveu-vos ben d'hora i aneu a despertar el sol, veient com es despunta mandrós a l'horitzó i com acaba traient tota la seva energia per dominar l'illa, que pren els colors de la Mediterrània, sense concessió, com si fos un anunci turístic. Un anunci de paisatges allunyats del brogit de l'estiu.