Fotos: CÈLIA ATSET"La majoria de gent que es casa avui en dia ho fa perquè vol", diu l'antropòleg Xavier Roigé. I és que si abans el matrimoni era la porta d'entrada per viure en parella i el pas previ a tenir descendència, actualment parella i nupcialitat ja no són necessàriament sinònims. Hi ha altres formes d'unió, com les parelles de fet, les que conviuen sense cap paper pel mig i les que decideixen no compartir sostre, per exemple. Per això, ara que hi ha alternatives, un dels motius pels quals la gent es casa és perquè vol fer públic el seu compromís. I perquè, com totes les societats, estem necessitats de rituals. "El sentit del ritual del matrimoni sempre ha estat el de passar d'un estat a un altre acompanyat de parents i amics", afegeix Roigé, professor d'antropologia a la Universitat de Barcelona.

Des del 2008 el nombre de matrimonis havia anat en descens a Catalunya. Però l'any passat va registrar un repunt: 27.464 parelles es van casar, un 6,32% més que l'any anterior, segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE). La taxa de nupcialitat és similar a la de països del nostre entorn, com França i Portugal. Pel que fa al conjunt de l'Estat, l'any passat van contreure matrimoni 168.834 parelles, el primer augment des del 2004.

Els matrimonis civils són la forma majoritària de celebració i ja representen 8 de cada 10 casaments a Catalunya; l'any 2000 eren el 32%. En xifres absolutes, si el 1976 només 155 parelles es van casar per la via civil, el 2011 ho van fer 19.367. Roigé atribueix aquest canvi no només a factors eclesiàstics, com la disminució de la religiositat, sinó també al fet que els rituals civils "han millorat" i s'han convertit en una opció més a tenir en compte. Les parelles dissenyen al seu gust la cerimònia buscant certa originalitat, triant lectures i música i fent-hi participar amics i familiars. Pel que fa als casaments religiosos no catòlics, no arriben ni a l'1% del total.

Les diferències territorials també es manifesten a l'hora de casar-se. Sant Cugat és el municipi amb la taxa de nupcialitat més alta (4,1 matrimonis per cada 1.000 habitants). I la Terra Alta és la comarca amb més bodes catòliques (48% del total).

L'edat mitjana del primer matrimoni continua creixent: 33,1 anys en el cas de les dones i 31,8 anys, en el dels homes. Un dels canvis més significatius es va produir el 2005 quan es va legalitzar el matrimoni gai, que permetia a aquest col·lectiu el dret a un ritual que fins ara els estava negat. Les últimes dades disponibles, del 2011, mostren un increment del 7,6% de bodes gais respecte a l'any anterior. El 60% són matrimonis entre homes.

Els casaments tenen un fort comportament estacional: més de la meitat se celebren entre maig i octubre, principalment al juliol i al setembre. El casament continua sent "un dels rituals més antics i poderosos", com demostren les parelles que hem trobat durant un matí al Registre Civil de Barcelona, on se celebren una quinzena de bodes diàries.

IGNASI BOU (50) I MERCEDES PÉREZ (44)

"Avui comencem una segona vida"

L'Ignasi i la Mercedes es casen en segones núpcies i aporten al matrimoni dues filles, ella, i tres fills, ell. De cop, seran set a casa. Cinc fills d'entre 10 i 18 anys. Tot i que portaven dos anys de parella -es van conèixer en una revetlla gràcies a amics comuns-, no vivien junts. "Avui comencem una segona vida", reconeixen. Una de les raons per casar-se és també que volien "donar estabilitat" als fills després dels respectius divorcis. "Fa il·lusió casar-se davant d'ells", diuen. També els acompanyen els pares, que fan de testimonis. Amb cinc fills a casa, la vida els ha canviat. Com destaca l'antropòleg Xavier Roigé "el matrimoni és una aliança en què un no es casa només amb una persona, sinó amb la resta de la família".

Tres de cada deu matrimonis són en segones o posteriors núpcies. De fet, el pes dels segons matrimonis ha fet augmentar l'edat mitjana dels contraents (siguin primeres núpcies o més) fins als 35 anys en els homes i gairebé els 34 en les dones. A diferència del primer casament, l'Ignasi i la Mercedes creuen que aquest és "més cerebral" i "més reflexionat". "Anem més sobre segur", diuen. "I també més feliç perquè ets més conscient de tot", afegeix ella. El primer matrimoni va ser en tots dos casos per l'Església. "Ara també ens hauria agradat però era més complicat", coincideixen. Cal una anul·lació que no és fàcil d'obtenir. De fet, l'augment dels casaments civils també s'atribueix al fet que els divorciats no poden casar-se per l'Església catòlica.

JAVI SÁNCHEZ (37) I ANASTASIA DEL BOSQUE (33)

"No volia un casament gran, el preferia senzill"

Ja han passat 15 anys des que es van conèixer en una discoteca de Lloret de Mar. "Llavors ella era rossa i jo tenia cabell i no tenia panxa", recorda el Javi. L'Anastasia, del País Basc, hi passava les vacances. Passats cinc anys van anar a viure junts. "En acabar la carrera vaig venir a Barcelona per ell. I em va costar, perquè estava bé a casa", reconeix. Quinze anys i dos fills després -l'Ernest, de dos anys, i l'Eder, de quatre mesos- han decidit casar-se, tot i que ja eren parella de fet al País Basc. Ella tenia clar que no volia un casament gran. Per "timidesa", argumenta: "No m'agrada ser el centre d'atenció i prefereixo les coses senzilles". A ell no li hauria importat perquè opina que els casaments són "divertits", però com que el cap de setmana ja tenien prevista una barbacoa amb els amics aprofitaran per celebrar-ho. Els acompanyen els germans d'ell i el fill petit, que s'ho mira amb ulls encuriosits. El blanc ha deixat de ser l'únic color de les núvies. L'Anastasia ha triat un vestit vermell. "És un vestit d'emergència", diu. Me'l vaig comprar fa només dos dies perquè amb els nens és impossible anar de compres".

JORDI MENGUAL (67) I NIDIA ARZAMENDIA (57)

"És molt maco que fills i néts ho puguin veure"

Es van conèixer fa dos anys a través d'un amic i s'han decidit a fer el pas per "formalitzar" la relació. "Si compartim la vida, hem d'estar a totes! -diu el Jordi-. Ens avenim molt i ens fem companyia en comptes d'acabar sols i avorrits", afegeix. Per a la Nidia, aquest és el seu primer matrimoni. Ell és vidu. El primer cop es va casar per l'Església. Diu que llavors va passar "més nervis". Aquest cop l'han acompanyat fills i néts. Reconeix que és "molt maco" que ells "ho puguin veure". No tenen previst fer viatge de noces. Però potser a finals d'any aniran a Buenos Aires, on va néixer la Nidia.

ANTONIO PÉREZ (48) I DAYSI GONZÁLEZ (28)

"La núvia ho viu més"

Avui, de blau. Demà, de blanc. Avui, casament civil. Demà, per l'Església. Pel ritus evangèlic. L'Antonio i la Daysi, d'Hondures, portaven tres anys vivint junts i desitjaven casar-se. "És que els casaments són macos! No creus?", pregunta ella. L'Antonio opina que la núvia "ho viu més" però reconeix que a ell també li fa il·lusió casar-se. El 22% dels matrimonis celebrats a Catalunya el 2011 van ser mixtos. Ells es van conèixer a la feina. Ara l'Antonio treballa al servei de recollida d'escombraries i ella cuida gent gran. A l'enllaç civil hi ha vingut la família més directa, i la filla de 17 anys de l'Antonio és, després de la núvia, qui més n'està gaudint.

ELSA DE LA FUENTE (41) I CARLES SUREDA (40)

"Ens casem per raons econòmiques, però també perquè ens estimem"

Són pragmàtics. "Ens casem per qüestions econòmiques i per por que el PP pugui treure la pensió de viduïtat, ara reconeguda per llei, a les parelles de fet", explica l'Elsa quan se li pregunta pels motius del casament. "I també perquè ens estimem!", afegeix el Carles. Tenen torn per casar-se a les 11.15 del matí al Registre Civil de la plaça Duc de Medinaceli de Barcelona. L'Elsa i el Carles hi arriben puntuals. "Però la jutge va amb retard", expliquen. Han vingut acompanyats de dos testimonis i, per sorpresa, s'hi han presentat un germà, la mare i dos veïns. No volien fer cap festa especial i fins i tot els tres fills de la parella, de 12, 10 i 8 anys, han continuat amb la seva rutina i no han assistit al casament dels seus pares perquè són a l'escola.

L'Elsa i el Carles vesteixen de carrer. Texans i americana, ell, i pantalons i samarreta negra, ella. Res ostentós. Reconeixen que casar-se al Registre Civil no és gaire romàntic. "Però ens és igual", diuen, reivindicant la senzillesa del tràmit. Asseguren que no volien fer-se cap "autohomenatge". Tot i així, els amics els sorprenen tirant-los arròs. Creuen que un casament forma part de l'esfera privada i per això no volien fer una gran cerimònia: "No cal publicitar amb qui te'n vas al llit", argumenta ell. Fa 14 anys que estan junts i el 2007 es van unir en parella de fet. Per això ara no tenen els 15 dies de permís per casament. Com llavors, ara tampoc faran cap festa ni viatge de noces. "La nostra celebració serà l'excursió nocturna per Collserola organitzada per l'escola dels nens que farem aquest vespre amb altres pares", expliquen.

MARIA ROSA ESCOLANO (27) I ALBERTO CURTU (27)

"Després de nou anys ja ens tocava casar-nos!"

Amb 27 anys i després de nou anys de relació, la Maria Rosa i l'Alberto creuen que "ja tocava casar-se": "Ja era hora!" Fa quatre anys que viuen junts i volien estar casats abans de tenir fills. L'acte al Registre Civil el viuen com un tràmit: vestits de carrer, cinc minuts de cerimònia i acompanyats de la família més pròxima. "Ha estat molt ràpid. Hem estat més temps esperant que dins de la sala", expliquen. Però l'endemà faran una festa amb la família més extensa i els amics, i un actor conduirà la cerimònia. "I demà sí que portaré vestit de núvia", revela la Maria Rosa mentre un dels tres fotògrafs habituals del registre els fa fotos. Luis Muñoz és el degà dels fotògrafs. "Aquí venim a pescar però cada cop hi ha menys peixos! Se celebren una quinzena de bodes diàries i molts dies no fem cap foto. Avui només he fet un casament", assenyala. Si abans en un dia podia guanyar entre 80 i 100 euros, ara, amb sort, en fa la meitat. Porta trenta anys fent fotografies a les parelles que es casen al Registre Civil i ha estat testimoni dels canvis socials. "Ara veiem molts matrimonis mixtos, parelles gais i també algun casament de conveniència", indica.

BEATRIZ DE VICENTE (30) I JAVIER LORÉS (34)

"El matrimoni és conviure i compartir amb la persona que estimes"

"Vine aquí, cunyada!", li diu la germana del Javier a la núvia mentre l'abraça emocionada. La Beatriz i el Javier fa cinc anys que són parella i que viuen junts i deu que es coneixen, i tenien ganes de celebrar-ho amb una festa amb la família i els amics en una masia. Per això la cerimònia al Registre Civil que fan prèviament se la prenen com "un tràmit". No ho han trobat fred. "Per a nosaltres ha estat suficient. És el que buscàvem i el record bonic serà el de la festa", expliquen. La celebració durarà tot el cap de setmana: piscina, aperitiu, sopar, barbacoa... No els cal cerimònia. Opinen que casar-se "és una bona excusa per ajuntar la gent que t'estimes". També hi ha pesat la família, que insistia a "arreglar tot el tema de papers", diu la Beatriz. I el Registre Civil era l'opció més pràctica. Els acompanyen pares, germans i tres amics. És divendres, un dels tres dies que se celebren casaments al registre. Quinze per dia. La jutge se cenyeix al guió: llegeix els articles que toquen del Codi Civil. Cap marge per a l'espontaneïtat. "Poques parelles demanen llegir algun text o cantar alguna cançó o fer res fora del casament ordinari, tot i que en tenen l'opció -assegura la jutge-. Però la gent s'emociona igual, sobretot les parelles gais, que si volen casar-se només ho poden fer pel civil", afegeix. Oficia bodes des del 2010 i explica que casa moltes parelles en segones núpcies, amb fills i de nacionalitat diferent. Li agrada la seva feina: "Faig feliç la gent". A hores d'ara la Beatriz i el Javier preparen el viatge de noces, que han posposat fins al desembre.