L'actriu Mercè Pons ha escollit un indret lligat a la seva infància com a racó preferit de Catalunya, un d'aquells llocs on les famílies hi van, generació darrere generació, seguint una tradició irrompible i que s'acaben convertint en llocs mítics per a una nissaga, com la de la Mercè.

Aquest lloc són els estanys de la Pera, a la Cerdanya, un indret idíl·lic situat als peus del Perafita, un cim de 2.752 metres, on impera un paisatge típicament pirinenc i on es pot trobar la pau i la tranquil·litat que només hi ha a l'alta muntanya.

"Jo vaig als llacs de la Pera gairebé d'ençà que vaig néixer, perquè el meu pare m'hi portava, amb la meva germana, des de ben petites, a pescar truites", recorda l'actriu. El seu pare les hi duia seguint una tradició familiar, ja que ell hi anava des de petit perquè l'avi de l'actriu se l'emportava a pescar en aquest racó amagat entre muntanyes.

"I quan es va casar amb la meva mare, que no és catalana, el primer que va fer va ser portar-la als llacs", recorda Pons, que diu que "en aquella època els accessos fins allà dalt eren molt complicats i allò era una excursió que podia durar dies". "El meu pare hi pujava fins i tot a ple hivern i ens explicava que posava les truites que havia pescat sota la neu, perquè es conservessin", afegeix.

Ara, en canvi, els llacs de la Pera són un espai protegit on ja no es pot arribar amb cotxe i la pesca està prohibida. Tot i això, l'actriu hi segueix anant molt sovint i ja hi ha portat el seu fill gran, de 10 anys, i té previst portar-hi la seva filla petita, de 20 mesos, ben aviat. "Espero poder-hi pujar per Setmana Santa", confessa, perquè els compromisos teatrals la tindran entretinguda fins llavors, ja que estrena l'obra Mgogoro al festival Temporada Alta l'11 d'octubre i després s'instal·la al TNC amb l'obra Ball de titelles.

El refugi, punt de partida

Pons recorda que quan era petita i pujava als estanys de la Pera dormien, tota la família, al refugi. Aquest establiment de muntanya encara funciona. És a 2.300 metres d'altitud i té espai per a 35 persones. És un lloc ideal per dormir si es vol fer alguna de les excursions per gaudir de l'espectacle natural que ofereixen els dos llacs, el petit i el gran, o fer una de les excursions més típiques de la zona: la pujada als cims del Perafita i Monturull, els dos més emblemàtics de la zona, ja a la frontera amb Andorra.

L'ascensió a aquests dos cims, que són molt diferents l'un de l'altre, és força costeruda en alguns moments però permet gaudir de la visió dels estanys en tota la seva plenitud i apreciar-ne les diferències a vista d'ocell.

Pons recorda que amb la seva família hi pujaven, cada any, pels voltants de Sant Joan o Sant Pere. "És una època de l'any molt bonica, quan l'estiu tot just comença a despuntar", explica l'actriu, que confessa que les estacions que més li agraden són les intermèdies, les que no tenen excessos ni de fred ni de calor.

Amb els anys ha anat espaiant més les visites i últimament hi va ben entrat l'estiu, "quan a la ciutat ja no es pot ni respirar de la calor", explica. "Aquest lloc és un refugi de frescor i de pau i per això també m'agrada gaudir-ne a l'estiu".

Lles i Martinet

La visita als estanys de la Pera val la pena també per aprofitar i fer un salt als pobles que hi ha al costat, com Lles de Cerdanya, un petit enclavament davant la serra del Cadí que conserva l'autenticitat dels pobles de muntanya de sempre.

Una altra visita obligada és el poble de Martinet, on no pot faltar un àpat a Can Boix, un restaurant de cuina catalana i fama internacional que mereix una parada. A més, des de Martinet s'inicia l'excursió a un dels paratges més bonics de la serra, que és a dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró: Prat de Cadí. La passejada per anar-hi no arriba a l'hora i mitja però permet gaudir de l'espectacle que la natura ofereix en aquest racó de Catalunya.