“De sobte he tingut ganes de fantasia. Estava cansat de la moda atrapada en la rutina i en una serietat que em paralitzava. L’hivern passat van haver-hi els ballets russos de Diaghilev. I les dones van tenir ganes de vestir-se com aus del paradís”. Amb aquestes paraules, Yves Saint Laurent justificava a la revista Elle l’estiu del 1976 la seva fascinació per l’exotisme, que a partir de llavors impregnaria amb més intensitat que mai les seves col·leccions. No renunciava ni de bon tros al seu estil clàssic. Durant el dia seguiria vestint les dones amb bruses, blazers i pantalons. Però sí que els obria un parèntesi de luxe i glamur nocturn amb vestits llargs i túniques fastuoses inspirades en ètnies de qualsevol punt del planeta. Yves Saint Laurent, com el seu mestre Christian Dior i els seus coetanis Coco Chanel i Cristóbal Balenciaga, va trobar en les plomes unes grans aliades per recrear els seus somnis i, a la vegada, emfatitzar les emocions que volien transmetre amb la roba i els accessoris. Però no van ser els primers a fer-ho. Ni tampoc els últims.

Al llarg de la història les plomes han estat molt presents en la indumentària femenina. Han estat símbol d’estatus, de poder, de riquesa, d’elegància. Han seduït les dones (i els dissenyadors) per la seva bellesa però també per la seva fragilitat, per la seva lleugeresa, per la seva sofisticació. L’exposició Aus del paradís. Les plomes en la moda - que s’acaba d’inaugurar al MoMu, el Museu de la Moda d’Anvers (Bèlgica) i que es pot visitar fins al 24 d’agost- gira al voltant de les plomes i el que han representat en la moda dels últims dos segles. Comissariada per Karen van Godtsenhoven i Wim Mertens, la mostra no pretén ser un mer recorregut històric a través de vestits i accessoris confeccionats o decorats amb plomes, sinó que aprofundeix en altres aspectes desconeguts per al gran públic, com l’ofici dels plumassiers, imprescindible perquè els dissenyadors -d’ahir i d’avui- puguin recrear les seves fantasies tèxtils amb plomes.

Un procés de creació artesanal

Amb motiu d’aquesta exposició, la Maison Lemarié, fundada a París el 1880, ha obert per primer cop les seves portes i ha permès veure com treballen les seves qualificades artesanes. Però el més sorprenent és descobrir que avui dia els processos de treball amb les plomes (neteja, classificació, tenyit...) són molt similars als del segle XVIII, com indiquen les làmines i les descripcions enciclopèdiques de l’època. No costa gens meravellar-se davant d’un vestit d’alta costura de Chanel de la col·lecció primavera-estiu 2014 que porta cosides milers de plomes en tons pastel. Però encara és més impactant veure totes les mans que es necessiten per construir-lo minuciosament a l’ atelier de la Maison Lemarié, un procés llarg i laboriós que en aquesta exposició queda molt ben documentat fotogràficament.

Ànecs, galls, gallines, paons reials, estruços, cignes, ocells del paradís, nyandús, faisans, papagais... Al llarg dels anys la indústria de la moda s’ha nodrit de les plomes de totes aquestes aus per satisfer una demanda voraç. Ara resulta impensable, però el 1880 quasi tots els barrets de senyora estaven decorats amb plomes. Era el cànon de la moda occidental i, segons la classe social, les plomes eren més abundants i més exòtiques. Als anys 20, a les sessions de fotos, les dames ja no posaven amb el clàssic ram de flors entre les mans, sinó amb un vano de plomes d’estruç. Era símbol d’elegància.

Les plomes, també a Hollywood

L’eclosió del cinema encara va popularitzar més l’ús de plomes en el vestuari. Grans dives del Hollywood dels anys 30 apareixien a les pel·lícules amb vestits espectaculars. ¿Qui no recorda Marlene Dietrich en una escena de Shanghai Express (1932) amb un espectacular vestit decorat amb plomes de gall negre? ¿O la sensual Jean Harlow a Un sopar a les vuit (1933) amb el seu batí amb mànigues de marabú?

El gran bastió de les plomes, però, ha estat l’alta costura. Christian Dior, Cristóbal Balenciaga i Coco Chanel en van fer un gran ús, conscients de la feminitat que desprenien i del seu poder de seducció. Les plomes eren sinònim de luxe i exclusivitat. De fet, Balenciaga solia cobrir les models amb capelines, boleros o jaquetes completament cobertes de plomes per jugar amb els volums. Per alguna raó era conegut arreu com “l’arquitecte del teixit”. Aquest depurat sentit de luxe i exclusivitat també el van perpetuar al llarg del segle XX altres creadors de gran renom, com Yves Saint Laurent. I, en la frontera entre el XX i el XXI, genis com el francès Jean Paul Gaultier, el britànic Alexander McQueen i la belga Ann Demeulemeester, que les ha considerat un tema d’allò més recurrent en tota la seva carrera.

Per a la iconografia popular i contemporània, poques imatges poden impactar tant com el vestit-cigne que la cantant Björk va lluir a la cerimònia dels Oscars del 2001. Evidentment, no podia faltar entre aquestes aus del paradís reunides a Anvers.