La vaig conèixer quan vaig anar a veure aquella obra de teatre única, Del Ter al Plata. Única perquè només es va representar una vegada. I en una sola vegada vaig quedar-ne teatralment enamorada. Parlo d'Itziar Castro, la gran actriu i cantant de basta trajectòria que, a la vida i a l'escenari, juga mil i un papers, tots diferents, però tots amb el mateix entusiasme, professionalitat, talent i molt, molt, bon humor.

Si no sabeu de qui us parlo, aquest dijous, a l'Apolo de Barcelona, teniu l'oportunitat de veure-la. El dia 4 l'Itziar es posarà la cotilla de color rosa, el lligacames i el deshabillé , tot de conjunt, per fer de Madame Taboo, la conductora, l'enllaç, dels números que es presenten a Taboo , l'espectacle que recupera el burlesc, un gènere descendent del teatre de varietats que combina escenes picants amb números de màgia i humor.

Taboo no busca despertar la libido del públic, tot i que també ho aconsegueix gràcies als cossos espectaculars que es contornegen a l'escenari mentre van perdent peces de roba a cop de nota de piano, sinó que un dels objectius de l'obra és dignificar un gènere teatral que ha estat menyspreat, arraconat i oblidat per dramaturgs, crítica i públic.

Per això, perquè la intenció és llustrar-lo, s'ha dotat l'espectacle del bo i millor de cada casa. La música corre a càrrec de Jambo Mambo, la banda capitanejada pel saxofonista Dani Nel·lo; els artistes s'han anat a buscar on ha calgut, de manera que el resultat és una munió de lluentons de diferents nacionalitats. Un espectacle d'alt voltatge amb una gran dosi d'elegància i saber fer, sensual a dojo i amb una forta càrrega eròtica. Calor, intel·ligència i art a dalt de l'escenari.