L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR
Diumenge Ara Tu 17/03/2013

Josefina Castellví: "Quan em cal una resposta, pregunto a la natura"

Biòloga marina, va ser la primera dona al món a liderar una base científica a l'Antàrtida

Carles Capdevila
9 min

___ Com vol que la presenti, com a oceanògrafa, científica, microbiòloga?

___ Sóc tot això i sobretot ara sóc jubilada, però la meva formació és de biòloga.

___ El que coneixem més de vostè són els seus anys de vida científica a l'Antàrtida. Ara hi acaba de tornar.

___ Sí, aquest any, després de 18 anys de no trepitjar-la, he tingut ocasió de tornar-hi per un documental. Hi havia estat del 1984 al 1994 i des d'aleshores no hi havia tornat més.

___ I com ho ha viscut?

___ Ha sigut un viatge molt emotiu, perquè les condicions amb què nosaltres ens vam trobar en instal·lar la base eren paupèrrimes i érem molt poquets. L'any 1984 hi vam anar l'Antoni Ballester, la Marta Estrada i jo, els argentins ens van donar 3 places en un trencaglaços per anar-hi, dormíem en tendes de campanya. Després la cosa es va anar embolicant i del 84 al 94 vaig estar al capdavant d'un programa científic propi. Nosaltres no teníem ni contacte amb l'exterior. Ens vam emportar un aparell de radioaficionat de 100 W que no arribava ni a la cantonada. Estàvem pràcticament aïllats. No hi havia internet, ni ordinadors. Era un aïllament obligat per la tecnologia, però et diré que l'enyoro, perquè et donava molta confiança en la teva autonomia i sobretot en la preparació de les expedicions. Sabies que no podies comptar amb ningú, hi havia un contenidor ple de peces de recanvi perquè ningú et podia venir a arreglar res.

___ Van ser deu anys gratant gel?

___ Fèiem jornades de 18 o 20 hores. Com que hi anàvem a l'estiu, no es ponia el sol, sempre era de dia i no et venia el reflex de dormir, fins i tot havies de fer un esforç per dormir i havies d'estar molt cansat, perquè no hi havia un ambient que et portés a la son.

___ Com ha canviat l'Antàrtida?

___ L'ambient és el mateix. Jo sempre dic que aquest viatge m'ha ajudat a descongelar records, sons... El gel té uns sons extraordinaris, unes harmonies fantàstiques, i això no es pot reproduir mai. Tornar-ho a sentir, i tornar-me a asseure amb les pedres al costat del mar per sentir el soroll que fan els trossos de gel tocant-se els uns amb els altres, com peten les bombolles, m'ha anat molt bé. M'he retrobat amb els meravellosos icebergs, amb l'hospitalitat i amb els meus records d'una etapa que va ser molt maca.

___ Què s'estudia i què s'aprèn a l'Antàrtida?

___ Hi ha dues línies essencials de treball. Una té a veure amb la fauna, la flora i l'aigua des del punt de vista químic i físic, els fenòmens que hi tenen lloc. És un continent que ha evolucionat apartat de la resta del món, de manera que ha fet una línia d'evolució natural completament a part. Ha arribat a espècies que en els altres llocs no hi són, i els mamífers hi han creat mecanismes de protecció i d'adaptació al fred. L'altra línia té a veure amb el fet de descobrir a l'Antàrtida tot el que ha passat al planeta Terra i s'ha quedat inscrit en el gel. Pensa que hi ha 4.000 metres d'espessor de gel, i això vol dir que durant milers d'anys la neu s'ha anat comprimint i hi ha estrats de gel. S'han fet perforacions, s'han extret testimonis d'aquest gel i s'ha pogut estudiar. Amb aquestes eines s'arriba a comprendre el paleoclima, el clima que hi havia fa milions d'anys i que ha quedat inscrit allà. Amb anàlisis sofisticades com la relació entre l'oxigen-16 i l'oxigen-18, podem saber quina temperatura hi feia quan va caure aquella neu.

___ ¿Hi ha hagut molts canvis climàtics al llarg de la història?

___ Milers! I, a més, sabem que no són cíclics. N'hi ha hagut de molt curts, que s'han revertit al cap d'una dècada, i d'altres que han durat centenars d'anys.

___ Quin percentatge de coses sabem?

___ Poquíssimes. L'Antàrtic és verge encara. S'hi està treballant molt perquè és rendible des d'aquest punt de vista. De moment, tota la recerca serveix per saber que això existeix, que ja és molt. La massa més gran d'aigua que hi ha al món és precisament al voltant de l'Antàrtida, on s'ajunten l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.

___ ¿Saber el que sap la fa sentir optimista o pessimista sobre com gestionem els recursos del planeta?

___ Això s'ha de matisar molt, perquè jo de tarannà sóc optimista, però sempre crec que les coses s'han de fer amb coneixement de causa. A l'Antàrtic s'hi fan desastres, ni de bon tros amb malícia, sinó per desconeixement. Ara s'ha estès la moda del turista antàrtic que no hi va alliçonat sobre el que pot fer i el que no, i el primer que fa és arrencar un liquen que potser té 300 anys de vida. Tot i així, anem millorant. Abans era molt comú donar les escombraries a les aus, els pingüins inclosos, perquè se les mengessin. Avui dia no es toquen els animals, però encara falta molt per evitar els desastres motivats pel desconeixement.

___ Ser oceanògrafa la fa ser ecologista?

___ No. Jo sóc ecòloga. Crec que els ecologistes han tingut un rol molt important i els felicito. El que passa és que, al meu entendre, aquest rol no ha permès arribar gaire enllà a l'hora d'arreglar les coses d'una manera efectiva. Hi ha gent que et diu que han fet un dinar ecològic, per exemple. Què volen dir? L'ecòleg potser no donarà importància a certes coses, però que no li toquin l'equilibri de la natura. La nostra feina és estudiar la natura i no destrossar-la.

___ La preocupa el canvi climàtic?

___ No en sóc especialista, però s'ha de veure des de dos punts de vista molt diferents. Sabem que existeixen els canvis climàtics, el gel de l'Antàrtida ens ho diu. Fins i tot per a alguns models matemàtics que s'estan fent s'utilitzen les dades tretes del gel, perquè és un fenomen que ja ha passat a la natura i, per tant, per estudiar la resposta que pot tenir el medi ens va bé tenir un fet que ja ha succeït. Un canvi climàtic només vol dir que a la superfície de la terra hi arriba una quantitat d'energia diferent de la que tenia abans, bé sigui que tira cap al fred, bé que ho fa cap a la calor. Ara bé, si a això hi afegeixes l'acció antropogènica de gasos, de destrucció de l'ozó, de l'efecte hivernacle... llavors estem davant un fenomen sobre el qual no tenim experiència, perquè és la primera vegada que passa. Ja veurem on ens porta.

___ Sembla que ens costa reaccionar. Els governs en parlen, però no acaben de prendre mesures.

___ Sí, fan el Rio, i el Rio+10 i el Rio+15, però no ens n'acabem de sortir. L'home, a part de ser un grup biològic que té el seu rol engranat amb la resta d'ecosistemes, té la possibilitat de la despesa d'energia. No hi ha ningú més al planeta Terra que gasti l'energia que gasta l'home, i això condiciona d'una manera fonamental la marxa de tot l'ecosistema terrestre.

___ Li puc preguntar si creu en Déu?

___ Mira, ja m'ho has preguntat. No sé què respondre. És difícil respondre a una cosa així, perquè tot són matisos. Jo crec que hi ha alguna cosa organitzadora d'aquestes energies que ens depassa, perquè només cal estudiar un ecosistema i veuràs les meravelles que es fan allà. Ara bé, d'això a anar-me'n a Lourdes, doncs no. És difícil d'explicar.

___ Què defineix un caràcter científic? ¿Cal ser persistent?

___ Tossut. Quan tens la idea clara, has de treballar sobre això i anar seguint, i no apartar-te del camí, perquè la natura és tan variada i en coneixem tan poqueta cosa que et poses en un tema i de seguida hi trobes branques. Però has de seguir el tronc, l'objectiu que t'has traçat.

___ ¿La vocació científica ha condicionat molt la seva vida privada?

___ No. Jo no he fet cap sacrifici per la ciència. Per a mi la vida és com el tronc d'un arbre, que va fent dicotomies, i ara vas cap a aquesta branca i llavors penses: "¿I si me n'hagués anat per l'altra?" Doncs probablement hauria arribat a un punt molt diferent d'aquest, però no m'ha preocupat. Ara que estic en l'última etapa de la meva vida, que ja ho veig tot des de bastant lluny, perquè ja fa 12 anys que estic jubilada, et diria que si tornés a començar tornaria a fer el mateix. Amb tots els retrets que tinc per a mi mateixa ("M'he equivocat", "Això no ho hauria d'haver fet"), tornaria a començar pel mateix lloc. M'ha agradat molt treballar en el que he treballat.

"Si et poses en la mentalitat de la natura, trobes solució"

___ Què ha après de la natura?

___ Tot. Fins i tot en coses pràctiques del dia a dia, em faig aquesta pregunta: "Si la natura tingués el problema que tinc jo, com el resoldria?" Si et poses en la mentalitat de la natura, trobes solució. Un exemple: vaig tenir un despreniment en una zona del jardí d'una casa del Pirineu. Per mirar de resoldre-ho, vaig recórrer a uns enginyers, i em deien que havia de fer un mur que costaria més que la casa. El tema era preocupant. Fins que un dia em vaig preguntar com ho resoldria la natura. Doncs era molt senzill. Plantar-hi plantes de molta arrel i bon manteniment. D'això fa 30 anys, les plantes estan precioses i no hi ha hagut cap més despreniment. La natura ha arribat a conclusions que si un és espavilat les pot aprofitar.

___ Vostè, que és nascuda l'any 35, per al nostre país és pionera com a dona científica.

___ Bé, llavors no n'hi havia, d'oceanògrafes.

___ De qui és mèrit? ¿De la seva intuïció, de la seva família?

___ Tinc una germana més gran i totes dues teníem molt clar que havíem d'estudiar una carrera universitària. Mai li estarem prou agraïdes, al meu pare. Ell era metge, i sempre ens deia: "Feu el que vulgueu, és igual, el que us agradi més, però l'únic que jo us puc deixar en herència és una carrera, perquè la meva saviesa me l'emportaré. Heu de tenir un mitjà de vida propi. I si en acabat el voleu fer servir, el feu servir, i si us voleu casar i tenir fills, feu-ho, però jo em moriré tranquil".

___ La seva feina l'ha fet ser més feminista?

___ No. Jo no en sóc gaire, de feminista.

"M'ofendria que em regalessin un lloc pel fet de ser dona"

___ Diu que no és gaire feminista ni gaire ecologista, però, en canvi, ha fet molt per les dones i per l'ecologia.

___ És que són coses diferents. Quan em diuen que s'ha de protegir les dones i els tants per cents, la discriminació positiva i tot això, no hi estic d'acord. Ho sento, ho sento molt. Un ha d'arribar on arribi per la seva formació, el seu desgast i esforç, però a mi m'ofendria que em regalessin un lloc. Això sí, he intentat obrir tantes portes com he pogut a les dones. Quan em vaig colar dins de l'Institut de Ciències del Mar el que vaig fer és anar a buscar col·laboradores. Avui dia hi ha més dones que homes a l'Institut de Ciències del Mar. I, pel que fa a l'Antàtida, hi vaig anar jo sola, però en acabat vaig començar a cridar companyes i avui dia són caps de missió.

___ Vostè defensa que hem d'ensenyar a observar la natura i no sé si s'hi ha fixat, però ara estem tot el dia mirant el mòbil, fins i tot mentre caminem.

___ Se'm fa una miqueta difícil. A mi em preocupa la canalla que veig així. I no perquè s'estimin més el mòbil que l'ecologia, perquè crec que es poden fer totes dues coses. Però aquesta dependència de la tecnologia em fa por, perquè sembla que són tan dependents que, si els falla l'aparellet aquell, són incapaços de fer res. I jo em penso que el que ens ensenya la natura és tot el contrari. És a dir, a arribar al mateix lloc per una sèrie de camins diferents. Jo d'informàtica en sé tan poc com vulguis, justet el correu electrònic i que no m'enredin en res més. Però m'ha agradat viure aquesta època. T'ho he dit abans, recordo l'Antàrtida amb un aparell de radioaficionat, que no arribaves ni a la cantonada, i ara quan hi he tornat agafaves el telèfon i parlaves amb la família. És una transició que m'ha agradat haver-la viscut.

___ Li agrada igual la carn que el peix?

___ M'agrada tot, però potser prefereixo el peix.

___ Les begudes amb gel, els gintònics, ¿els feien amb gel natural de l'Antàrtida?

___ I tant. Amb gel mil·lenari. És cristal·lí, transparent, però el més maco de tot és que a dins hi té bombolles d'aire. També n'hi ha als glaçons que treus del congelador. Però deixa'm que posi una píndola científica. L'aire que hi ha dins del gel mil·lenari és de fa milers d'anys. I, gràcies a això, amb tècniques molt sofisticades de cromatologia de gasos, es pot datar el gel i també conèixer la composició que tenia l'atmosfera fa milers d'anys. Aquestes bombolles estan comprimides pel pes del gel. Quan agafes un tros de gel i te'l poses al got, la capa de sobre es va fonent amb la calor de la beguda. Arriba un moment en què la pressió que hi ha dins de la bombolla trenca la petita capa de gel que queda. Llavors el gel esquitxa i peta amb un soroll que sembla que bulli l'aigua, i si t'hi acostes esquitxa totalment. És molt maco.

___ Potser és el secret que estigui tan estupenda als 77 anys i amb aquesta energia.

___ No em puc queixar. Jo sempre dic que el fred conserva.

stats