‘Berenar’, igual que ‘terrat’ i ‘vespre’, és una paraula que descriu molt més que una acció o un lloc. És pràcticament impossible pronunciar la paraula 'berenar' i que no ens envaeixi una sensació de benestar i nostàlgia difícil de comparar. El berenar és un àpat propietari d’un moment del dia privilegiat, fet de pauses i viatges a la lluna. Els de tota la vida s’acompanyen de paraules com melindros, llet, xocolata i dibuixos animats, i els més moderns de sucs espremuts en fred o pastís de pastanaga. Avui us en presentem quatre. En una placeta arrecerada del Gòtic hi ha el nou Federal Café; asseguts en un dels seus finestrals ens prenem un batut verd i un 'crumble' de nectarina. A La Granja 1872, recolzant l’esquena a la muralla romana, viatgem a casa dels avis amb el bigoti brut de xocolata i tastant nata de la bona. Continuant amb els clàssics entrem al Born CC, on del berenar també en diuen fer l’espertina. Allà mengem pa amb xocolata negra i un toc de sal. I, esclar, no podíem aixecar-nos de la taula sense presentar els nostres respectes a un plat atemporal: a La Flauta ens cruspim un dels millors entrepans de pernil ibèric de la ciutat. Aneu engegant la tele, que comença 'Bola de drac'.

Fotos: Jordi Sarrá