Símbol del passeig marítim i membre d’honor de l’skyline de Palma, l’edifici Gesa (1963) va patir una decadència tan prolongada en el temps que el seu llegat pràcticament s’havia dilapidat. De ser considerat el tret de sortida de la revolució arquitectònica mallorquina, a mitjans dels anys seixanta, va passar a l’ostracisme i abandonament més absoluts. S’havia pensat com un emblema municipal, però es va acabar convertint en un problema per a l’Ajuntament, enrocat en litigis de titularitats mentre la degradació es feia cada dia més palesa.

Obra del visionari Josep Ferragut, que va pensar-lo amb influències de Mies van der Rohe i l’arquitectura nord-americana de l’època, el singular edifici va ser durant dècades la seu de Gesa, l’elèctrica balear que acabaria engolida per Endesa. L’encàrrec era que representés la modernitat que volia transmetre la companyia, d’aquí que Ferragut centrés l’obra en un nou concepte de funcionalitat, a partir de l’ús de tecnologies d’avantguarda, i obtés pels miralls a la façana.

Però els dies de glòria van anar apagant-se progressivament fins que el 2008 estava en absolut desús. De fet, va estar en perill d’enderroc, però el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va salvar-lo d’acabar fet runes el 2014 dictant una sentència per la qual avalava la seva protecció. L’any passat, l’Ajuntament de Palma i Endesa van arribar a un acord pel qual l’edifici Gesa acollirà diversos equipaments, entre d’altres un hub digital i un altre de transició energètica. Per la seva situació, al passeig marítim, a l’entrada de Palma venint de l’aeroport, la seva estranya bellesa i l’amenaça de desaparició, l’edifici Gesa ha acabat sent un element arquitectònic estimat pels mallorquins, que durant anys van tenir-hi un recel força generalitzat. El pas del temps i l’evident declivi han ajudat a fer que avui dia sigui considerada una obra carismàtica i característica de la ciutat.

Per si necessitava més simbolisme, va entrar en una altra dimensió, la musical, quan va passar a ser portada d’un disc dels herois locals, Antònia Font. Sota uns fons blau, l’edifici dels miralls de Ferragut resta imponent donant la benvinguda al Lamparetes, un dels grans àlbums dels mallorquins, i de pas a la cultura pop dels Països Catalans.

A més, aIslas Baleares, una de les cançons del disc, en parlen textualment: S’edifici de Gesa se desmorona, cauen reflexos damunt s’arena. Des vidres daurats, faraones obres de temps passats. Una pista psicodèlica amb aires caribenys i que, a banda del famós mar de miralls, també fa un repàs a alguns indrets i moments de les illes: la catedral de Palma, Ciutadella per Sant Joan, el far de Barbaria o el taller de Formentera Guitars. Una road movie balear que és una enumeració de llocs emblemàtics.

Edifici Gesa i Antònia Font, dos mites de Mallorca units per un disc magnífic.