BarcelonaUn establiment gairebé centenari, com és el cas de reparació de calçat Castelló, és un bon testimoni de com evolucionen les coses. Aquesta botiga va néixer el 1927 de la mà del Joan, l'avi de Pere Castelló, que és la tercera generació que regenta el negoci. Com era habitual a l'època de l'avi, feien sabates a mida, a més de reparar. El pare del Pere, l'Ernest, va aprendre l'ofici a la mili, mentre que el Pere ho va fer a la botiga. Les modes van portar-los a forrar de roba les sabates, una feina en cadena on participaven el pare del Pere, la mare, la Teresa Freixes i, si calia, fins i tot l'Ernest, que és el germà del Pere. Després d'uns anys sense saber gaire bé què fer a la vida, al voltant del 2000 el Pere va prendre el relleu del negoci (primer eren a Diputació i ara a Urgell 75). "Vaig veure que si la reparació es feia bé, tindria sortida", rememora. Aquest 7 de gener el Pere compleix 49 anys, no s'imagina fent altra cosa que de sabater i des de bon principi ha procurat dignificar un ofici que no sempre ha estat ben valorat, potser perquè el calçat és la part de la indumentària que toca a terra.

A la botiga també s'hi va incorporar la seva dona, la Vanessa Sastre. Van deixar de fer sabates a mida i es van centrar a reparar-les, a més de fer còpia de claus com a complement. Ara bé, mai es pot abaixar la guàrdia. Les vambes han guanyat terreny a la sabata de pell, fins al punt que fa 5 o 6 anys Castelló es va dir que "o et reinventes o això cada cop donarà menys feina". La dona va haver de buscar-se una altra ocupació i ell va aprendre a arreglar esportives amb noves soles i maquinària. Ara de feina no n'hi falta, es nota que presta molta atenció al que fa –"a vegades de l'èxit al desastre hi ha un pas", ressalta– i el canvi l'ha ajudat a estimar-la: "Cada cop m'agrada més i això d'aquest tipus de sola i la nova sortida que han tingut ara mateix m'apassiona". La renovació també s'ha traslladat a la clientela, que s'ha rejovenit després d'haver-se perdut una generació: "La gent jove després de la pandèmia està reparant coses i abans no passava". Fins i tot li venen d'altres llocs de Barcelona i més enllà gràcies a les cerques d'internet, mentre continua venint qui demana una posada a punt del seu fons d'armari de sabates amb cada canvi de temporada. Castelló no té dubte que, "com millor sigui la sabata, millor es pot reparar", i per fer aquest avantatge extensible a tothom convida fàbriques i sabateries a ser mesurades amb els preus del calçat nou.

Dossier Reparar, la revolució (a l’abast de tothom) per fer un món millor

Següent

"Si als 50 anys estic com aquella bici BH dels 70 ja estaré content"

Anterior

"Arreglar la roba té molt futur: la nostra generació no té ni idea de cosir un botó"

Vés a l’ÍNDEX