BarcelonaGEORGE EL SOLITARI va ser l’últim exemplar d’una espècie de tortuga gegant de les illes Galápagos, la Chelonoidis abingdonii, considerada extingida. Va morir fa tres anys, amb 112 anys, i durant anys se’l va incorporar a un programa de reproducció envoltat de femelles. No va arribar a tenir descendents. La seva falta d’interès per reproduir-se és el que va fer que es guanyés el sobrenom de solitari. Ara, però, podria reviure gràcies a l’ADN d’alguns cosins descoberts per científics nord-americans a les illes que van inspirar a Darwin les seves teories. Amb la seva mort, es va convertir en un símbol de l’erosió progressiva de la biodiversitat a l’arxipèlag.

Una expedició científica vinculada a la National Science Foundation (NSF) dels Estats Units ha localitzat alguns parents de sang d’aquest solter d’or que, en concret, va viure a l’illa La Pinta. Els científics esperen ara creuar els ADN d’aquest parents per aconseguir exemplars genèticament pròxims a l’animal extingit i fer-ne una reintroducció.

ALIMENT PER ALS PIRATES

Originalment, a les illes Galápagos hi havia almenys vuit espècies de tortugues, segons creuen els científics. L’última es va descobrir l’any passat. Actualment, tres d’aquestes espècies estan extingides. L’espècie a la qual pertanyia el George es va considerar desapareguda fins al 1972. Des d’aleshores va ser objecte d’interès científic. Es creu que va néixer entre els anys 1903 i 1919.

Van ser els caçadors de balenes, els pirates i altres navegants els que van fer que el nombre de tortugues passés de 250.000 exemplars al segle XVI a 3.000 als anys 70. Les capturaven i les guardaven al vaixell com a aliment. En feien sopa i en menjaven la carn. I eren fàcils de mantenir, ja que podien sobreviure tranquil·lament a bord durant un any sense cap tipus de manutenció. Sembla que les tortugues que per algun motiu no acabaven al menú dels navegants acabaven sent alliberades a Banks Bay, a prop del volcà Wolf, a l’illa Isabela, que forma part de l’arxipèlag. Aquests exemplars van aconseguir sobreviure i es van creuar amb les tortugues nadiues d’aquesta illa. Entre aquestes supervivents hi havia els rebesavis del George.

EL RASTRE DELS REBESAVIS

L’any 2008 els científics van recollir i classificar més de 1.600 mostres de sang de tortugues vives que viuen al voltant del volcà. En analitzar el material al laboratori van veure que 89 animals tenien un perfil genètic pròxim a una altra tortuga extingida, la tortuga gegant de Floreana ( Chelonoidis nigra ), i que 17 exemplars coincidien en gran mesura amb el George. Els científics van poder comparar les similituds genètiques perquè tenien mostres d’ADN d’exemplars que es conserven embalsamats als museus. Quan el George va morir el van dur a l’American Museum of Natural History, a Nova York. Tenint en compte que les tortugues poden arribar a viure 150 anys, algunes poden ser contemporànies del George.

A finals del 2015, els científics es van desplaçar altre cop a les Galápagos amb l’objectiu de capturar els exemplars més pròxims genèticament a les dues espècies extingides, per fer que els més ben dotats genèticament i amb més gens de l’espècie es creuessin entre ells. Els investigadors han capturat 32 tortugues enormes, 21 femelles i 11 mascles, que per les característiques de la seva closca semblen parents del George. Es creu que tenen entre 30 i 40 anys.

En unes quantes generacions es podria arribar a aconseguir descendents amb un 95% de gens iguals als dels animals desapareguts. Els científics creuen que trigaran entre 5 i 10 anys a poder reintroduir a l’illa els exemplars que resultin de la cria en captivitat.