Del metrosexual al barbasexual: de l'home que fugia de qualsevol manifestació peluda del seu cos hem passat a l'home que transmet una imatge menys cuidada però, en realitat, perfectament estudiada.

Anthony Llobet, meitat anglès i meitat català, resident a Barcelona, on ha obert cinc salons de perruqueria amb una encertada estètica de barberia antiga, ha treballat pentinant famosos i models durant les Fashion Week de Nova York. "Abans la barba es relacionava amb persones velles i, en algunes cultures, amb la saviesa, però avui és un missatge de youthful rebellion ", apunta.

Llobet, que porta barba des de fa més de vint anys, explica que ara se la deixen créixer especialment els joves professionals que treballen en el món de la creativitat. Per tant, ja no és cosa de gent gran com abans. "Només cal fer un cop d'ull a les estrelles de cine i veure famosos com Ryan Gosling, Brad Pitt i Jake Gyllenhaal lluint barba de quatre dies", afegeix.

També llueix barba des de fa temps l'Ignacio, un enginyer industrial de 37 anys que avui té hora per arreglar-se-la al saló Anthony Llobet del carrer Avinyó. Per a ell, més que seguir una tendència, va ser casualitat. "Fa dos anys vaig marxar un mes de viatge i em vaig oblidar la màquina d'afaitar. Quan vaig tornar a Barcelona vaig conèixer una noia meravellosa a qui li agradaven els nois amb barba i actualment segueixo amb la noia... i amb la barba, esclar. Quan m'afaito la meva mare diu que semblo més jove, la meva noia que no estic tan guapo, les meves amigues que estic estrany i els meus amics ni se n'adonen".

Per desig de la nòvia o per descuit, el que queda clar és que aquesta tardor hivern es porta la barba, i no només en són exemples els actors que trepitgen la catifa vermella de Hollywood (com Ben Affleck, Ryan Reynolds, Gerard Butler i George Clooney, entre d'altres), sinó que també es pot comprovar en les editorials de moda o en les imatges promocionals de grans firmes com Mango i H&M, en què Gerard Piqué i David Beckham aposten, respectivament, per aquesta tendència.

En paraules de l'expert estilista i perruquer Alberto Cerdán, "les noves tendències masculines estan encaminades cap a un home més casual , amb una estètica poc cuidada però, en realitat, controlada". I afegeix: "Tant la barba com el cabell necessiten passar per les mans d'un professional molt més sovint".

L'Alberto, que, per cert, també porta barba, assegura que un home amb barba "transmet la imatge de ser un home molt masculí i segur de si mateix, i sempre que estigui ben apurada i perfilada dóna l'aspecte d'un home net i fresc".

¿Però és una tendència apta per a qualsevol fisonomia? Alberto Cerdán diu que "acostuma a afavorir les cares que tenen maxil·lars quadrats, i és per això que els queda molt bé a actors com Matthew McConaughey, Orlando Bloom i Sean Connery". Això sí, qui es vulgui apuntar a aquesta moda ha de ser conscient que s'ha de cuidar constantment.

"Perquè una barba estigui ben cuidada s'ha de tenir en compte el perfil a dibuixar, que és la part que ha de quedar ben definida, depenent del creixement de la barba, però és recomanable retocar-la cada dos o tres dies", apunta Cerdán.

Més enllà de l'estètica

Per Carles Feixa, catedràtic d'antropologia social de la Universitat de Lleida, la barba "que tendeix a ser curta i de pocs dies és una opció estètica entre moltes altres, una tendència que pot haver augmentat amb la crisi com a símbol d'austeritat".

¿I com ha anat evolucionant el simbolisme de la barba al llarg dels anys? "La barba ha sigut històricament un símbol doble, d'una banda, de gènere (masculinitat), i de l'altra, d'edat (vellesa). Els pèls en general i la barba en particular són signe de força (Samsó) i de potència sexual.

Tanmateix, tallar-se el pèl o la barba pot ser indici de progrés i refinament social, i també d'equiparació entre els sexes o fins i tot de transsexualisme (de l'Adonis clàssic al metrosexualisme)".

Tot i que avui és una moda que no coneix barreres, la barba també ha tingut al llarg de la història els seus detractors. Carles Feixa explica que "les institucions de control social (exèrcit, presó, psiquiàtrics...) han tendit a rebutjar la barba i a rapar el pèl com a símbol de control sobre el cos".

Des dels anys 60 la barba s'identifica amb brutícia, mandra i rebel·lió. Però, com recorda Feixa, també està sotmesa a les fluctuacions de la moda: els rockers i els mods dels 60 presumien d'anar afaitats i nets, encara que van començar a dur cabellera, mentre que els hippies van reivindicar la cabellera i la barba com a exemples de llibertat corporal.

"Però mentre que la cabellera va suscitar reaccions oposades en defensa de la moral i de la segregació sexual (a Espanya s'acusava els peluts d'efeminats i la policia organitzava rapades públiques), la barba va deixar de ser momentàniament un símbol de masculinitat i es va convertir en un símbol de llibertat -afirma Feixa-. Ja no era un símbol d'ancianitat, sinó fins i tot al contrari, un símbol de joventut en un clar exemple d'inversió simbòlica".

A partir dels anys 70 les barbes es van anar civilitzant: ja no eren llargues i descurades, sinó diverses i ben pentinades. Això sí, Feixa recorda que hi havia una excepció: "Els corrents ortodoxos de les grans religions (no només l'islam, també el judaisme i algunes corrents del cristianisme) s'emmirallen en la barba llarga perquè hi veuen reflectides les veritats immutables dels textos sagrats, sense adonar-se que en altres moments són els corrents heterodoxos els que duien barba: de Marx a Bakunin, passant per Tolstoi".