La guerrilla va arribar a través del riu Inírida amb un nadó de vuit mesos ple de cops, amb un braç trencat i el cos ple de picades. Buscaven la família d'un reconegut curandero de la Sierra de Macarena, al sud de Colòmbia, perquè el guarís. I a José Crisanto Gómez, un camperol dedicat al cultiu de coca i pare llavors de cinc nens, va caure-li el mort. Era el gener del 2005 i aquell acte convertiria la seva existència en un infern. Poc sabia llavors aquell cocaler que el nadó desnodrit que li acabaven d'entregar una parella de guerrillers era el fill de Clara Rojas, l'advocada i candidata a la vicepresidència que havia estat capturada per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) tres anys enrere juntament amb Íngrid Betancourt. "L'Emmanuel era el tresor de la guerrilla i jo no ho vaig saber fins al final", assegura.

Crisanto s'ha passat els últims quatre anys empresonat, acusat de rebel·lió, segrest simple agreujat, frau processal i fals testimoni després que sortís a la llum que el nen que Rojas va tenir durant el captiveri a la selva estava sota protecció de l'estat a Bogotà en lloc d'estar amb la seva mare. La justícia colombiana, al final, l'ha absolt de tots els càrrecs. "Ser víctima d'un grup il·legal com les FARC i passar a ser víctima d'un sistema jurídic bastant confús no deixa de ser bastant desconcertant", declara sense alçar la veu en cap moment.

Després de quatre anys de suplicis, però, el seu calvari ha estat reconegut. La pel·lícula Operación E, que s'ha estrenat aquesta setmana a les sales catalanes, reprodueix el periple de Crisanto i la seva família des que van rebre l'Emmanuel fins que va ser detingut per presumpte vinculació amb les FARC quan Rojas va ser alliberada després de sis anys de segrest.

"Més que una pel·lícula, és una crònica real del que passa al meu país i que desafortunadament sempre s'ha volgut cobrir amb un vel -argumentava seriós durant la presentació del film a Barcelona-. Mostrar la meva història és fer un homenatge a totes aquelles víctimes que ha deixat aquest absurd conflicte, aquests més de quatre milions i mig de desplaçats".

L'actor Luis Tosar encarna a Operación E un Crisanto que ho sacrifica tot tant per cuidar la seva família com el nen que li han deixat les FARC.

Clara Rojas, però, no ho veu de la mateixa manera. "Han volgut muntar una història a través del camperol, que és José Crisanto Gómez, la persona que va tenir, segons la informació que jo tinc, segrestat el meu fill abans que l'Instituto Cultural de Bienestar Familiar me l'entregués", manifestava enfadada la mare de l'Emmanuel, que en les seves memòries -titulades Calvario- relata com va entregar el nen a les FARC perquè el curessin després d'un llarg part que va acabar amb una cesària sense anestèsia.

Ja sense cap càrrec en el seu historial, Crisanto respon amb tristesa: "Després d'haver passat una situació tan difícil com és estar privat de la llibertat, tenir set fills totalment abandonats i veure de cop la ingratitud de la persona per qui un va fer tant... No és que estigui ressentit, però sí que hi veig molt poc respecte".

Dues cartes sense resposta

De fet, aquest excamperol assegura que va escriure dues cartes a l'advocada, una com a testimoni protegit en el moment del seu alliberament el gener del 2008 i una altra des de la presó. Mai va obtenir cap resposta. I en les memòries de Rojas en cap moment tampoc apareix aquest personatge, que va cuidar del menut durant set mesos, fins que va registrar-lo amb el nom de Juan David en un petit hospital de San José, on el va deixar a càrrec d'una institució benèfica de l'estat. "Si jo no l'hagués tret de la selva i l'hagués portat a un lloc on el poguessin atendre dignament, amb tota seguretat aquest nen hauria mort", assegura Crisanto.

El conflicte colombià no hi entén de fronteres, i mentre les FARC i el govern de Juan Manuel Santos negocien la pau a l'Havana milers de persones continuen afectades per una guerra que ja ha fet mig segle i que ha sacsejat la vida de tres generacions.

"Tots voldríem ser optimistes, perquè estem cansats, la veritat, de tanta sang vessada, de tantes desaparicions forçades, de tants desplaçaments, però bé, sent realistes, veiem que aquests diàlegs són una farsa més i les FARC pretenen oxigenar-se, agafar més força i seguir fent més mal", diu amb irritació. Per Crisanto tot el mal ve d'un sol producte, la coca: "Va passar de ser la gran il·lusió a la gran maledicció. I ara mateix un gran nombre de camperols, jo diria que la gran majoria que persisteixen a cultivar la fulla de coca, són uns complets esclaus del grups il·legals".

El calvari no s'ha acabat per a Crisanto i els seus set fills. Per culpa de les amenaces de mort que rep viu amagat a tres hores de Bogotà protegit només per una armilla antibales. Un dia abans que la pel·lícula s'estrenés al Festival de Cine de Sant Sebastià va rebre un SMS al mòbil. Era una nova amenaça de mort, una nova advertència, ara que el seu nom torna a omplir titulars. ¿Són diàries les amenaces? "Sí, i al final un ja no sap d'on vénen", diu enigmàticament en acabar l'entrevista. "A Colòmbia no es cometen errors, sinó horrors".